A principis del segle XX, les ciutats de Tarragona, Reus i Tortosa tenien més o menys la mateixa població, uns 25.000 habitants cadascuna. Avui, més de cent anys després, les coses han canviat radicalment: Tarragona té uns 135.000 habitants, Reus uns 107.000 i Tortosa, amb prou feines, arriba als 34.000. Si ens fixem amb el PIB anual, Tarragona s'apropa als 5.000 milions d'euros, Reus supera els 2.500 milions i, en canvi, Tortosa no arriba als 1.000 milions. La pèrdua d'importància econòmica i demogràfica no pot ser més decebedora per a la capital de les Terres de l'Ebre.
La foto tampoc és gaire engrescadora si reduïm el focus a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. A primeries del segle XX, dos municipis costaners veïns com Amposta i la Ràpita només tenien uns vuit mil habitants, però avui ja sumen una població superior a la de Tortosa. En la mateixa línia, a les terres del sud del país, s'ha produït un desplaçament de població cap a la costa, i avui l'eix que va des d'Alcanar a l'Ametlla de Mar concentra més de 80.000 persones i constitueix el nucli principal d'estes comarques.
Les causes d'esta transformació radical són diverses i complexes. El que interessa comprendre és que avui no disposem d'una capital prou forta i amb prou empenta demogràfica i econòmica per actuar com un element de tracció d'estes comarques, com fan les ciutats de Reus o Tarragona. Ningú li discuteix a Tortosa el seu paper de capital històrica, però això avui no és suficient.
Hi ha alguna manera de resoldre este problema? Potser sí, però caldria un canvi de mentalitat i considerar tots els nuclis que es troben a menys de vint-i-cinc minuts de distància entre ells com a barris d'una mateixa ciutat. Sota esta mirada tot canvia radicalment: la població supera els 100.000 habitants i el PIB se situa al voltant dels 2.000 milions.
Es tracta de canviar el marc mental i reconèixer que ens necessitem tots per enfrontar aquest món tan difícil. Tortosa sola no serà mai capaç de retallar la distància que la separa de les grans ciutats del país. Alhora, els diversos pobles i ciutats de l'Ebre necessiten el capital humà i el potencial que encara conserva Tortosa.
Només tirarà avant si es crea una xarxa, si es coopera i es pensa més en el conjunt que en el campanar particular. Cal deixar de banda desconfiances i ressentiments, i establir una nova manera de relacionar-se més justa i generosa, més d'igual a igual.
De fet, potser només cal reconèixer el que ja passa habitualment: funcionem ja com una espècie de ciutat del futur, amb amplis espais verds. Tenint en compte les bones comunicacions i la cultura compartida, potser hem perdut tantes voltes que, sense saber com, ara resulta que anem davant.