L'època ibèrica al Delta
Entre els segles VI i III a.C. el tram inferior de l'Ebre, habitat pels ibers ilercavons, va entrar en contacte amb cultures mediterrànies més avançades com els fenicis i els grecs.
s. III a.C. — s. V d.C.
4 esdeveniments
Primera referència històrica del Delta: la batalla naval de la Segona Guerra Púnica
Entre els segles VI i III a.C. el tram inferior de l'Ebre, habitat pels ibers ilercavons, va entrar en contacte amb cultures mediterrànies més avançades com els fenicis i els grecs.
El jaciment del Bordissal de Camarles va ser un centre de distribució comercial entre els pobles ibèrics i altres pobles mediterranis. Es va abandonar al segle III a.C., possiblement per l'obstrucció sedimentària del seu petit port.
Primera batalla naval de la Segona Guerra Púnica a la desembocadura de l'Ebre. Primera referència històrica del Delta.
Al segle VIII els musulmans van conquerir el territori; Tortosa va passar a anomenar-se Turtuxa. Durant més de 400 anys van ser els amos de les Terres de l'Ebre, explotant salines i pesqueres i fundant almúnies com Burjasénia, l'Aldea, l'Antic, la Granadella i Camarles.
1000 — 1099
3 esdeveniments
Domini musulmà i primeres incursions cristianes
El Delta forma part de la Taifa de Tortosa sota domini musulmà.
El Califat de Còrdova es fragmenta en taifes. Tortosa esdevé independent.
Incursions cristianes des del nord comencen a amenaçar la zona.
1100 — 1199
6 esdeveniments
La Conquesta cristiana i l'inici de l'era medieval
Ramon Berenguer IV conquesta Tortosa amb ajuda genovesa i templer.
Es concedeixen les primeres cartes de poblament per repoblar el territori.
Els cistercencs s'estableixen a la zona i comencen l'explotació agrícola.
La Carta de Població concedia la pesca del riu i les llacunes a Tortosa, gestionada per la confraria de pescadors de Sant Pere; a canvi el rei en rebia una novena part de les captures.
Després de la conquesta, la Carta de Poblament i les Costums de Tortosa fixen el primer marc legal de l'explotació de la sal, reconeixent el dret de tots els veïns del Terme General de Tortosa a recollir-la.
El port natural a la desembocadura comença a utilitzar-se per al comerç.
1200 — 1299
7 esdeveniments
Expansió comercial i consolidació del port
Port Fangós és punt de partida de l'expedició de Jaume I a Mallorca.
El Delta serveix de base logística per a la conquesta de València.
Les salines de la Trinitat i els Alfacs es converteixen en font d'ingressos.
Pere el Gran força els Hospitalers a permutar Amposta pels territoris d'Onda i Gallur.
Pere el Gran parteix amb l'armada cap a Sicília per reclamar el tron. MOMENT CULMINANT del port.
El Riu Vell, el més antic dels grans braços del Delta, es va tancar durant l'edat mitjana. El seu tancament va provocar una forta regressió marítima i la pèrdua de terres, salines i torres.
Durant els segles XIII i XIV l'activitat salinera del Riet Vell ocupava centenars de persones de les classes populars de Tortosa, sobretot pescadors que compaginaven la sal a l'estiu amb la pesca a l'hivern.
1300 — 1399
10 esdeveniments
La Pesta Negra i les primeres transformacions
L'any 1321 Jaume II va autoritzar recàrrecs fiscals a Tortosa per finançar l'expedició a Sardenya i, el Nadal de 1321, va convocar els nobles que havien d'acompanyar el seu fill Alfons a Port Fangós.
La flota per conquerir Sardenya es prepara als Alfacs.
Algunes ciutats sardes van resistir el domini dels invasors. Càller, l'última a rendir-se, ho va fer el 19 de juny de 1324, i des d'aleshores el domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya va ser complet.
Els Establiments de Tortosa de 1340 ordenen col·locar estaques a Port Fangós, a la boca de l'Alfac, perquè les barques hi puguin entrar i sortir amb seguretat: un indici de les dificultats creixents d'accés al port.
La pandèmia arriba al Delta i devasta la població.
El Delta pateix les conseqüències del conflicte entre Aragó i Castella.
Es documenten els primers canvis significatius en el curs del riu.
Els Establiments de Tortosa de 1386 prohibeixen abocar pedres o terra dins de Port Fangós, constatant que el port "val menys" i apuntant la seva possible desaparició futura.
L'any 1394 el rei Joan I va aconseguir salpar de Port Fangós un estol modest cap a Sardenya per recuperar el control de l'illa, mostra que el port encara era operatiu malgrat les dificultats d'accés.
Martí l'Humà parteix cap a Sicília. Marca el declivi definitiu del port.
1400 — 1499
12 esdeveniments
Declivi del port medieval i trasllat als Alfacs
Ferran d'Antequera, castellà, és elegit rei de la Corona d'Aragó. Fi de la dinastia catalana.
El consistori tortosí arrenda una salina a Francesc Oliver per vint-i-cinc anys: un dels primers casos del nou sistema de privatització del recurs salí comunal, que aniria expulsant els productors més humils.
L'armada d'Alfons el Magnànim cap a Sardenya surt dels Alfacs, no de Port Fangós.
Francesc de Boteller i el seu fill obren una sèquia que connecta el riu Ebre amb el port de l'Alfac, dins del sistema de camins d'aigua que permetia traslladar la llana del Delta cap als ports de mar.
El port medieval s'ha convertit en una llacuna d'aigües poc profundes.
El Delta pateix les conseqüències del conflicte civil.
Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell d'Amposta va patir un llarg setge que va acabar amb la seva destrucció parcial; segons el cronista Zurita, les bombardes van enderrocar-ne les torres i no es va reconstruir mai més.
Es construeix un canal que comença davant la Puntagrossa i entra a l'estany del Pantà per poder carregar i descarregar les naus que venen als Alfacs. L'obra, a càrrec de Tortosa, dura cinc mesos i costa 336 lliures.
L'any 1469 s'obre una sèquia entre el riu i els estanys, en una posició molt semblant a on després es faria la Cava. El consistori va convocar els gremis de pescadors i mariners per reconèixer per on faria el canal.
El patró Domingo Fogassa carrega 120 saques de llana als Alfacs, prèviament portades a la Puntagrossa amb pontó: documenta el funcionament dels ports intermedis del Delta per al comerç de llana amb naus italianes i biscaïnes.
Comencen a documentar-se atacs de corsaris nord-africans.
Es realitza el primer cens poblacional documentat de la zona: 37 focs a Amposta.
1500 — 1599
33 esdeveniments
L'era dels pirates i les torres de vigilància
El primer Panisello localitzat és un pagès de Tortosa que es va casar el 15 de gener de 1503 a la catedral. Els Panisello serien la família més estesa de Jesús i Maria al cens de 1817.
Els germans Barbarroja ataquen la costa del Delta.
L'any 1518 Amposta va patir un atac corsari barbaresc, un dels diversos que van assolar el poble durant la primera meitat del segle XVI.
El 1521 quatre galiotes musulmanes van remuntar l'Ebre, van sorprendre la gent d'Amposta i en van capturar moltes persones. Començava un període molt difícil per a la gent del Delta.
L'any 1525 tots els musulmans de la Corona d'Aragó van ser obligats a convertir-se al cristianisme i van passar a anomenar-se moriscos. Aquell mateix any unes febres mortals van assolar el terme de Tortosa.
L'any 1530 els pirates musulmans van tornar a atacar Amposta; el cronista Despuig esmenta també una pestilència aquell any com una de les calamitats del terme de Tortosa.
L'Aldea, propietat des del segle XIV del monestir de Benifassà, es va traspassar el 1531 al prohom tortosí Ramon Pere Jordà. A la finca hi havia extenses pastures i s'hi produïa molt blat.
El 1539 cinc naus corsàries van entrar als Alfacs i van assaltar la Ribera i les pesqueres. Tortosa va mobilitzar dos-cents homes armats, però els assaltants van tornar dos dies després per atacar el llogarret dels Ferreginals.
Comença la construcció sistemàtica de torres de vigilància.
A final de febrer de 1540 els corsaris van arribar als Alfacs sense ser detectats, van envoltar Amposta i en van capturar uns 150 veïns. Vint-i-tres persones no rescatades van ser venudes al mercat d'esclaus d'Alger.
Com a conseqüència de l'atac de 1540, Amposta va rebre autorització reial per imposar taxes destinades a aixecar muralles, però l'obra no es va poder fer perquè la poca gent que quedava estava massa endeutada.
El 1545 la vila del Perelló va demanar socors a Tortosa davant dels atacs dels corsaris que havien desembarcat a les seves costes.
A final de 1547 el poblat de Fullola, entre el Perelló i el Delta, va patir una de les escomeses més greus del segle: el capità Alí Amat va capturar molts xiquets i va fixar el rescat en 1.700 corones.
El febrer de 1549 els procuradors de Tortosa explicaven al rei que la major part dels pobles de la zona es trobaven en greu estat de pobresa i pèrdua de població pels continus atacs corsaris.
Es construeix la Torre de Sant Joan per vigilar la desembocadura.
El fogatge de 1553 mostra que Amposta només conservava 15 focs, menys de 70 persones: havia perdut més de la meitat de la població de 1497. Era el reflex de la crisi causada pels atacs corsaris i les epidèmies.
Cristòfol Despuig va descriure el Delta el 1557 als seus Col·loquis: l'abundància de pastures que afillaven fins a vuitanta mil caps de bestiar i la riquesa de la pesca, recorreguda per un sistema de camins d'aigua.
El 1568, dins del pla de defensa de la costa de Felip II, s'inicien les obres de les torres del Codonyol i de Sant Joan als Alfacs. La de Sant Joan, un petit castell projectat per l'enginyer Lluís Escrivà, va patir moltes dificultats.
L'any 1569 el Consell General de Tortosa va exposar la necessitat de construir una torre artillada a la desembocadura per impedir l'entrada de galeres corsàries. L'acord marca el punt d'inflexió de la remuntada del Delta.
Giovanni Battista Antonelli cartografia el Delta per primer cop en detall.
El 1575 Tortosa va construir la torre de l'Àngel Custodi a la gola del riu, dotada de soldats i artilleria. Va costar 5.115 lliures i, en plena construcció, el setembre de 1575 va patir un duríssim atac de més de dos-cents moros d'Alger.
El 1575 una reunió a Barcelona amb l'enginyer Giovanni Battista Antonelli i l'alcaid Dionís Coscón va decidir la forma i l'emplaçament de les torres dels Alfacs; el virrei va ordenar a Cristóbal Antonelli dirigir-ne les obres.
El 1580 es va completar la torre de Sant Joan a la badia dels Alfacs, que resistiria fins a la Guerra del Francès.
El 1580 els estols corsaris van prendre i destruir la torre de l'Aluet i la de Sant Cristòfol de la punta de la Banya mentre s'edificaven, amb la mort de molts obrers. Sant Cristòfol, la més important, no es va acabar mai.
Un atac pirata a la Cava acaba amb la mort de desenes de persones.
L'any 1582, com que l'Aldea s'havia quedat sense parroquians pels atacs corsaris, es van unir les rectories de l'Aldea, la Galera i Mas de Barberans amb un sol capellà; a l'Aldea només es feia missa cada quinze dies.
El 1583 la torre de l'Àngel Custodi va ampliar la potència de foc amb dues peces més d'artilleria, foses amb el bronze d'una campana trencada de l'església de la confraria de pescadors de Sant Pere.
El 6 d'octubre de 1586, amb la millora del sistema defensiu del Delta, els atacs es van traslladar cap a Cap Roig: la gent del Perelló i de Tivissa va sortir a enfrontar-se amb els moros desembarcats.
Es completa la Torre del Port de la Ràpita.
L'11 de setembre de 1598 va tenir lloc el darrer atac corsari documentat del segle, sobre el Perelló: un renegat de la zona va guiar els corsaris fins al poble i l'assalt va acabar amb un mort i dotze captius.
A partir de 1599 la construcció de les torres de l'Àguila i de l'Ametlla va millorar la protecció de la zona de Cap Roig contra els atacs corsaris.
Les Corts de Barcelona de 1599 van aprovar la constitució d'una esquadra de galeres de Catalunya per protegir el litoral des de Cotlliure fins al delta de l'Ebre, finançada amb noves imposicions sobre la població.
Després de la despoblació de la pesta negra, al segle XVI es va produir una emigració massiva d'occitans cap a Catalunya. Els pobles de Tortosa van rebre entre un 10% i un 30% d'occitans, origen de cognoms com Franch, Gascó o Gilabert.
1600 — 1699
24 esdeveniments
Canvis hidrològics i el mapa de Borsano
L'octubre de 1600 Felip III va nomenar Ramon d'Oms general de l'esquadra de galeres de Catalunya, valorant-ne l'experiència a la mar i la tasca com a superintendent de la drassana de Barcelona.
El 21 de juliol de 1608 es va beneir l'estendard de l'esquadra de galeres de Catalunya al port de Barcelona. Les tres galeres —Sant Jordi, Sant Maurici i Sant Sebastià— van sortir a la mar després de nou anys de dificultats.
El 9 d'abril de 1609 Felip III va aprovar l'expulsió de tots els moriscos. Aquell any van ser expulsats els valencians; l'esquadra catalana de galeres va col·laborar en el trasllat, fent el primer servei el 16 d'octubre amb 800 moriscos cap a Orà.
Els moriscos són expulsats pels ports del Delta.
El desembre de 1610 l'esquadra catalana va fer la seva primera captura: una embarcació barbaresca acostada a la costa de Barcelona pel mal temps. Hi van morir 16 corsaris i se'n van capturar 9 de vius.
L'any 1621 Lluïsa Enveja, filla d'un metge tortosí, va establir capítols matrimonials. Aquest és l'únic rastre documentat del cognom Enveja, possible origen del topònim de Sant Jaume d'Enveja.
Un testimoni de 1627 ratificava que, una vegada construïda la torre de l'Àngel Custodi i passat el perill corsari, el terme d'Amposta i la Ribera es treballaven traient-ne grans profits.
El 26 d'abril de 1632 Antoni Boteller va traspassar l'Illa de Prades, uns 9.000 jornals, a Martí Abària per 3.500 lliures. D'aquí ve el nom d'Illa d'Abària, una de les grans propietats del futur terme de Sant Jaume d'Enveja.
El Delta és escenari de combats durant la revolta catalana.
Cap a 1640 el meandre del riu a la Puntagrossa s'accentuava i s'emportava terra, torres i masos, amenaçant destruir tota la península de Jesús i Maria.
Entre 1640 i 1645 el riu es va emportar tanta terra a la Puntagrossa que va enderrocar la torre de Miquel Meca i va continuar erosionant fins a arribar molt a prop de la torre de Marsella.
La pesta de 1650 va ser una de les epidèmies que van afectar molt les comarques del sud, dins de la sèrie de brots que van assolar el país després de la pesta negra medieval.
El saliner i batlle de Tortosa Pere Jordà publica el 1665 una crida que prohibeix als veïns plegar sal de ventura. El consistori tortosí s'hi oposa per anar contra els privilegis dels ciutadans, iniciant un llarg conflicte.
Una crescuda del riu obre un nou braç cap al sud, canviant el Delta.
El 1666 el procurador reial Climent de Riu impedeix recollir sal de ventura de les basses del Delta i en prohibeix la venda; l'Ajuntament de Tortosa xifra les pèrdues en unes 4.000 lliures anuals.
El 1673 alguns pescadors de Tortosa van prendre set moros a la boca del riu: malgrat que el perill dels pirates havia disminuït a la segona meitat del segle XVII, encara es donaven alguns casos.
Des de 1674 les actes del Consell tortosí tracten l'assumpte de la Cava: es van crear comissions per estudiar com tapar el nou braç i girar el riu, però cap no va trobar solució.
Ambrosio Borsano documenta l'estat del Delta amb els rius antics.
El 16 de setembre de 1687 el Patrimoni Reial estableix a favor de Climent de Riu l'illa formada dins del Pantà per la sedimentació del riu desviat. La finca arribaria als 12.000 jornals.
La Guerra dels Nou Anys (1688-1697) va enfrontar la França de Lluís XIV amb una coalició dirigida per l'Arxiduc d'Àustria. Totes les operacions militars es van desenvolupar a Catalunya i va funcionar com un assaig de la Guerra de Successió.
El 1694, vint-i-vuit anys després d'obrir-se la Cava, els pescadors de la confraria de Sant Pere exposaven al Consell de Tortosa que les pesqueres estaven perdudes per haver-se desviat el riu de la llera antiga.
El juny de 1697 els exèrcits francesos del duc de Vendôme van assetjar Barcelona amb 25.000 homes; el virrei la va rendir el 8 d'agost. La Pau de Rijswijk la va retornar a Carles II el desembre del mateix any.
A primeries de 1697 el virrei va enviar Narcís Anglesell a Tortosa per estudiar com posar el riu navegable: les barques de gra per a l'exèrcit no podien sortir al mar per la poca aigua de la gola, conseqüència de l'obertura de la Cava.
El poblat del Pregó, primer nucli de població conegut del Delta esquerre i habitat sobretot per pastors, es va abandonar a finals del segle XVII quan el riu va canviar de direcció i la zona es va salinitzar.
1700 — 1799
30 esdeveniments
La Guerra de Successió i projectes de canalització
Carles II i el virrei Darmstadt plantegen desviar l'Ebre per connectar-lo amb la llera de la Marquesa.
Pocs mesos després d'iniciar-se les obres de desviament del riu, la mort de Carles II i el nomenament de Felip d'Anjou van obrir una crisi política. El nou rei va destituir el virrei Jordi de Darmstadt per austriacista.
La Guerra de Successió (1702-1714) va enfrontar les candidatures borbònica i austriacista al tron espanyol. Va acabar amb un resultat desastrós per a Catalunya: la pèrdua de les institucions, les lleis pròpies i el català com a llengua oficial.
L'any 1703 la gola de la Marquesa, on hi havia la torre de l'Àngel Custodi, encara estava oberta. Aviat es tancaria, igual que la del Goleró, i només quedaria la de la Cava com a llera definitiva del riu.
L'any 1704 Jordi de Darmstadt, rebutjat per Barcelona, va reaparèixer davant de Gibraltar i va desembarcar al capdavant de les tropes anglo-holandeses i d'un batalló de tres-cents catalans, aconseguint prendre la plaça.
L'agost de 1705 Darmstadt es va unir a l'esquadra aliada que conqueriria Barcelona per a l'arxiduc Carles. El 13 de setembre va ser ferit de gravetat a l'atac al castell de Montjuïc i va morir poc després.
Els Casanova de la ribera provenen d'Antonio Casanova, procedent de Villanua (Pirineu d'Osca), que es va casar a Tortosa el 1706. Serien una de les famílies més antigues i esteses de la Cava.
Durant la Guerra de Successió, Tortosa cau en mans borbòniques després d'un llarg setge.
Les tropes borbòniques de Felip V ocupen i confisquen les salines del Riet Vell.
Cap al 1710 es va construir una petita capella a la zona del Bosc, propietat del marquès de Bellet, a la partida de Jesús i Maria. No tenia clergue permanent i sovint s'havien d'enterrar els morts sense ofici.
Catalunya perd les seves institucions. Comença l'era borbònica.
El 1714, després de la Guerra de Successió, la sal es va estancar: les salines del Delta, fins llavors privades en mans de prohoms tortosins, van passar a ser propietat de l'Estat. Es va anar creant el centre logístic de les Reials Salines dels Alfacs.
El 1714 es va edificar l'església de Sant Josep i un petit cementiri fora del complex saliner de la Llanada. Durant el segle XVIII van donar servei també al nucli que s'anava creant a l'Enveja.
S'estableixen controls sanitaris a tota la costa de l'Ebre per evitar el contagi de la pesta.
El 1721, davant la pesta de Marsella, es desplega un sistema de barraques de control i guarnicions a la costa de l'Ebre. Així va començar el poblament de la Gola de Llevant i el Racó de Bomba.
El 29 de juny de 1723 es van retirar totes les guàrdies del resguard de la mar de l'Ebre: l'episodi de la pesta de Marsella es donava per acabat. La pesta bubònica no va tornar mai més al Mediterrani occidental.
Tots els Franch riberencs descendeixen de Raimundo Franch, ramader de Cantavieja casat a Tortosa el 18 de maig de 1732. Els Franch serien la família més gran de Jesús i Maria al cens de 1916.
El 1738 l'agutzil major de Tortosa va sol·licitar al Patrimoni Reial la propietat d'una illa apareguda enmig del riu, anomenada vulgarment Illa de Buda. És la primera referència documental d'aquesta illa, que arribaria a superar els 5.000 jornals.
L'any 1752 el consistori tortosí va acordar construir una talaia, punt d'observació de la bocana del riu, a l'illa de Buda, perquè el Delta havia crescut i l'emplaçament original havia quedat massa interior.
Un acord municipal de 1753 concedeix un estanquillo de venda de tabac a la partida de la Cava, indici que ja hi havia un nucli de població prou important.
El 1766 l'advocat tortosí Bonaventura Julià va redactar un memorial al rei Carles III acusant els propietaris de les salines d'haver canviat el curs del riu per fins particulars, per impedir la recollida de sal de ventura dels pobres.
El 1773 Amposta va iniciar l'edificació d'una nova església, ja que la població començava a augmentar. Diverses contrarietats van allargar la construcció més d'un segle.
El 1774 Carles III va transformar l'ermita de les Reials Salines en una església amb capellà fix i va crear la Parròquia de Sant Josep de les Salines, la primera església de l'interior del Delta.
Carles III projecta una nova ciutat portuària als Alfacs.
A partir de 1780 l'administració reial va atorgar en nom de Carles III diverses concessions de terres dins de l'Illa d'Abària, considerant-les de la monarquia, obrint un conflicte de propietat de quatre parts.
Es comencen a experimentar amb el cultiu d'arròs al Delta.
Les obres del primer temple de Sant Carles de la Ràpita es van iniciar el 1786, però es van aturar perquè l'edifici quedava massa a prop de la zona palúdica.
L'any 1787 es va produir la riuada més gran que es recorda al Delta, que es creu que podria haver arribat als 15.000 m³/s, quan l'Ebre ja es desborda amb 2.500 m³/s.
El 1793 el sotsdelegat de Sant Carles de la Ràpita va dictar una sentència que intentava acontentar les quatre parts en conflicte per l'Illa d'Abària, reconeixent les terres ermes com a béns comunals de Tortosa.
L'edificació de Sant Carles de la Ràpita es va abandonar el 1794 perquè el canal de navegació es va aterrar pels sediments. Tot i així, alguns centenars de persones s'hi van assentar: va renàixer amb força la Ràpita.
1800 — 1899
50 esdeveniments
Guerres carlines, la revolució de l'arròs i les grans epidèmies
El Delta és escenari de combats durant la invasió napoleònica. Tortosa cau en mans franceses (1811).
Es realitzen els primers censos moderns dels pobles del Delta: 279 persones a La Cava, 256 a Sant Jaume.
L'any 1817 va quedar enllestida l'església de Sant Miquel, en un punt equidistant entre la Cava i Jesús i Maria, per donar servei religiós estable a les dues partides després de la Guerra del Francès.
El cens de 1817 registrava 138 habitants a Jesús i Maria en 23 famílies. La família més destacada era la dels Panisello, amb 44 persones, un 31% de la població.
El 1818 el bisbe de Tortosa va fer visites pastorals al Delta i, en constatar que no hi havia cementiri a la Cava i Jesús i Maria, va ordenar que se'n construís un de decent.
El cementiri de la Cava i Jesús i Maria es va acabar el 1821, al costat de l'església de Sant Miquel. Des del gener de 1822 tots els enterraments s'hi feien, posant fi al costum d'enterrar-se a Tortosa.
Després de la Guerra del Francès, a la dècada de 1820-1830, es va construir la primera església del nucli de l'Enveja, molt petita, al mateix lloc on continua avui.
Les guerrilles carlines ocupen les salines i controlen zones del Delta.
El 1833 una nova divisió provincial va suprimir el corregiment de Tortosa, hereu de l'antiga vegueria medieval, i va integrar la zona dins de la província de Tarragona, deixant-la sense veu pròpia.
El 1834 Maria Grinyó, mare del general carlí Ramon Cabrera, va ser detinguda i empresonada a Tortosa. Posteriorment seria afusellada en venjança de les accions del seu fill.
A finals de 1835 el Real Sitio de las Salinas va quedar sota domini carlí, probablement a mans d'Arriaenbanda. Les salines es van convertir en font de finançament de la revolta.
El 2 d'agost de 1837 una partida carlista va atacar la Cava i va capturar la Milícia Nacional local: set veïns afusellats al mateix poble i la resta presos. El 16 d'agost, Cabrera en va fer afusellar divuit més a la Marjal de Peníscola.
Durant 1837 la major part de les Terres de l'Ebre i el Maestrat van caure sota domini carlí gràcies a la capacitat estratègica de Ramon Cabrera; el govern liberal només mantenia Tortosa, Amposta i Vinaròs.
El febrer de 1839 Cabrera va intentar desembarcar 10.000 fusells a la costa del Delta, però l'aparició de navilis de guerra governamentals va obligar a abandonar el carregament. La desfeta va accelerar el final de la guerra.
El cultiu de l'arròs comença a expandir-se malgrat les prohibicions.
El setembre de 1845 grans inundacions van destruir les hortes i collites de l'Ebre. Just després va començar una gran sequera que duraria fins a l'abril de 1848.
El 1847 el Ministeri de Marina va aprovar el primer Pla de Fars de la Costa, que per al Delta preveia tres fars: un a la desembocadura (Buda), un a la Punta dels Alfacs i un a la Punta del Fangar.
Segona Guerra Carlina. El guerriller Raga domina el Delta i ocupa les salines.
L'1 de setembre de 1848 el capità general de València va decretar l'estat d'excepció a la dreta de l'Ebre: es van tapiar 800 cases de camp i el novembre el brigadier Ballesteros va incendiar el poblat dels Matiners de les basses de l'Encanyissada.
A l'abril de 1848 una inundació enorme va arribar a Tortosa: la corrent arrencava arbres, sínies, cases i bestiar, i la vega del terme va quedar convertida en una gran bassa.
El 1849 el Govern va concedir a l'inversor francès Isidor Pourcet les obres de canalització de l'Ebre que havien de comunicar Saragossa amb el Mediterrani, per noranta-nou anys.
El 29 de desembre de 1852 Isabel II va legalitzar la Real Compañía de Canalización del Ebro, societat anònima amb un capital de 126 milions de rals.
El còlera arriba al Delta i mata centenars de persones a Tortosa i rodalies.
El 1855 el còlera va rebrotar al Delta esquerre amb més força, amb almenys quinze morts a Jesús i Maria i la Cava, i va arrelar de manera devastadora a Roquetes.
A finals de 1856 va arribar al Delta una epidèmia de pigota que va causar estralls, després dels brots de còlera de 1854 i 1855.
L'estiu de 1857 la Real Compañía va inaugurar el tram navegable de l'Ebre entre els Alfacs i Mequinensa amb actes de propaganda; tanmateix, la demanda va ser mínima i el projecte va quedar tocat de mort.
El 1858 es va posar en funcionament el canal de la dreta de l'Ebre i, la primavera de 1859, s'hi va començar a introduir el conreu de l'arròs. Els desaigües insuficients van crear grans basses d'aigua estancada.
La primavera de 1859, amb la introducció de l'arròs i els desaigües insuficients, les basses d'aigua estancada van provocar un episodi de paludisme d'una varietat molt agressiva i de gran mortalitat.
Conflicte entre partidaris i opositors del cultiu de l'arròs per les febres palúdiques.
El 1860 el capità general de les Balears, Jaime Ortega, va intentar desembarcar a la Ràpita amb 3.000 homes per imposar el carlí Carlos VI. Els soldats es van revoltar i Ortega va ser afusellat a Tortosa.
El 30 d'abril de 1860 es va adjudicar la construcció dels fars del Delta a John Henderson Porter, de Birmingham. El far de Buda, de ferro forjat i 50 metres d'alçada, seria el més alt del món.
El 1861, pocs mesos després de l'autorització de l'arròs, el paludisme es va multiplicar: a l'Enveja, de 947 habitants n'havien emmalaltit 829. Tortosa va mobilitzar tres mil veïns per demanar la prohibició de l'arròs.
A la primavera de 1862, després de la mobilització de Tortosa, el governador civil va suspendre el cultiu d'arròs al Delta, i l'abril l'assumpte es va debatre al Congrés de Diputats.
S'inaugura el far de ferro més alt del món (50m) a l'illa de Buda.
El 19 de febrer de 1864 una Reial Ordre va autoritzar el cultiu de l'arròs al delta de l'Ebre. Passat un període provisional, el cultiu es va autoritzar definitivament: la Guerra de l'Arròs s'havia acabat.
El 1865 el paludisme va repuntar amb força, amb 73 defuncions a la parròquia de Sant Miquel. El mateix any va entrar en servei l'estació de ferrocarril de l'Aldea.
Cap a 1865, amb l'arribada de l'arròs i el tancament del Real Sitio de las Salinas, es va suprimir la Parròquia de Sant Josep i es va traslladar el seu cementiri al nucli de l'Enveja.
El 1867 l'Estat va presentar el far de ferro de Buda a l'Exposició Internacional de París com a mostra dels avenços del país, encara que el disseny i la fabricació eren obra anglesa.
El 1868 es va suprimir l'estanc de la sal, coincidint amb l'expansió de l'arròs. Les Reials Salines dels Alfacs van quedar abandonades i les antigues infraestructures es van reconvertir en arrossars.
A partir de 1868, amb la línia de ferrocarril de València a Barcelona, comencen a arribar viatgers a Tortosa que inicien l'exòtic viatge en barca fins al far de Buda.
El ministre Figuerola decreta la fi del monopoli de la sal. Tanquen les Reials Salines dels Alfacs.
El 1871, com que les salines havien quedat inutilitzades per l'aigua dolça, l'Estat va treure a subhasta més de dues mil hectàrees de terreny per 1.828.125 pessetes, que aviat serien arrossars.
Es construeixen els primers canals moderns de regadiu.
El 1880 el metge Alphonse Laveran va associar el paludisme a un protozou; més tard Ronald Ross va descriure el paper del mosquit anòfel. Cap a aquell any la xarxa de desguàs del Delta ja havia millorat.
A partir de 1883 la Sociedad de Crédito Marítimo va establir viatges dominicals en vapor fins al far de Buda; pujar a la llanterna i admirar la vista esdevé un clàssic turístic.
El 1885 es va produir una nova epidèmia de còlera, dins de la sèrie de brots que van afectar les comarques del sud els anys 1834, 1854 i 1885.
A partir de 1896 es va construir la capella de l'illa de Buda, a càrrec del propietari de l'illa Lluís Pons Enrich, per donar servei a la família i als colons i jornalers.
La pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico afecta l'economia i la moral del país.
El cens de 1899 donava 2.620 habitants a la Cava i Jesús i Maria: en només vuitanta-dos anys, des del cens de 1817, la població s'havia multiplicat per sis.
El cementiri de l'Ampolla es va edificar el 1899. Fins llavors els difunts de l'Ampolla es portaven a enterrar al Perelló.
1900 — 1999
33 esdeveniments
Transformació moderna i la Guerra Civil
Pasqual Ballester Franch, nascut el 1820 en una barraca de la Cava, va morir el 1906. Va ser dues vegades alcalde de Tortosa, gran empresari de la regalèssia i contractista del canal de la dreta.
L'enorme riuada de 1907, amb un cabal estimat de 12.000 m³/s, va inundar Illa de Mar i va destruir el projecte arrosser de Santiago Bonastre, arrossegant 400.000 quilos d'arròs i vuit quilòmetres de canal.
La primera pedra de la nova església de l'Enveja es va posar el 31 de març de 1908. La construcció no es va considerar definitivament acabada fins al 1929.
Campanyes sanitàries comencen a controlar les febres que havien marcat la vida al Delta durant segles.
A partir de 1911 Espanya es va veure immersa en la guerra del Rif al Marroc. El sistema de quintes hi va portar molts joves del Delta, mentre els fills dels rics se'n podien lliurar pagant.
El 1912 es va inaugurar el canal de l'esquerra de l'Ebre i es va posar en regatge la banda esquerra del Delta. Tot Jesús i Maria es va bolcar en l'arròs: acabava de néixer el Delta actual.
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, embrió de la futura Generalitat moderna, que des de la seva fundació es va vincular a la lluita contra el paludisme al Delta.
El 1914 el fuster de Jesús i Maria Josep Mauri va dissenyar l'hidrocicle, una bicicleta que es desplaçava sobre l'aigua amb tres flotadors de fusta, provada amb èxit al riu.
El 1915 es va crear el Servei Tècnic del Paludisme, dirigit pel doctor Gustau Pittaluga. Es van crear dispensaris antipalúdics i assajos a la Cava i Camarles, mentre arribaven centenars de temporers per a la collita de l'arròs.
El 1916 el brot de paludisme al marge esquerre del Delta va adquirir la màxima intensitat, afectant més de la meitat de la població de la Cava, Jesús i Maria, l'Aldea i Camarles.
El 1916 Sant Jaume d'Enveja tenia 1.338 habitants i Jesús i Maria 1.288, després d'un creixement espectacular. La majoria de la població era analfabeta i hi havia molt pocs habitants de més de seixanta anys per l'efecte del paludisme.
El 10 de maig de 1917 el submarí alemany U-3 va torpedinar el vaixell correu francès Medjerda davant del Delta. S'hi van ofegar més de tres-centes persones; el poble de l'Ampolla va auxiliar els nàufrags.
El 1918 la terrible grip va causar molta mortalitat al Delta, en una època en què la població encara patia un greu brot de paludisme.
El 1919 es va construir el pont d'Amposta que, juntament amb la nova carretera nacional, va dinamitzar l'economia de tots els pobles del límit del Delta.
Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923, una de les primeres actuacions va ser la supressió de la Mancomunitat de Catalunya, considerada antiespanyola.
El 1927 va entrar en funcionament el carrilet de la Cava, una millora de les comunicacions del Delta, i es va crear la Cambra Arrossera d'Amposta, model per a la resta de cambres.
El cop militar del 18 de juliol fracassa a Catalunya. El Delta queda en zona republicana.
La batalla més sagnant de la Guerra Civil es lliura al curs baix de l'Ebre.
El 1938, quan el front de guerra va arribar a l'Ebre, les tropes republicanes van intentar inutilitzar el far de Buda pel seu interès estratègic, provocant explosions i un gran incendi que va afectar seriosament l'estructura.
Cap a 1950 el Delta produïa el 24% de l'arròs de tota Espanya. A finals dels seixanta havia baixat al 18% mentre Sevilla es disparava, fet que va col·lapsar el mercat i forçar els preus a la baixa.
L'església de Camarles es va construir el 1952; el mateix any es va fer efectiva la segregació legal de la parròquia de Camarles respecte de la de l'Aldea.
El 24 de juny de 1953 el jove Rogelio Ferrer va descobrir al Bordissal de Camarles una cinquantena de figuretes de terracota. Eren pebeters que representaven la deessa Tanit, indici de contactes comercials amb la cultura fenícia.
El 1955 es va crear la Cambra Arrossera de la Cava, una de les poques notícies positives dels durs anys de la postguerra al Delta.
Es construeixen grans embassaments que redueixen els sediments.
La vespra de Nadal de 1961 el far de ferro de l'illa de Buda es va afonar, després d'haver resistit els embats del mar durant noranta-set anys.
El 1962 el Consejo Económico y Sindical del Bajo Ebro va encarregar un primer estudi de viabilitat per transformar gran part del Delta en horta: començava el somni de fer-ne l'horta d'Europa.
El 1968 el govern va decidir instal·lar una refineria a la costa catalana per refinar petroli de l'Orient Mitjà; inicialment prevista a Barcelona, aniria baixant cap al sud.
El boom turístic arriba al Delta amb noves urbanitzacions a la costa.
El desembre de 1970 la plataforma Glomar IV va localitzar una bossa de petroli a quinze milles de la Ràpita. El jaciment Amposta era el primer petroli descobert al Delta i va iniciar un somni de cinquanta anys.
El desembre de 1971 es va comunicar que la refineria es construiria a Tarragona i no a l'Ebre. La decisió va provocar a Tortosa una manifestació de milers de persones. El mateix any una empresa holandesa va acabar el projecte de sanejament del Delta.
El 1975 es va descobrir el pou de petroli Casablanca, el més gran i de més qualitat de la mar de l'Ebre. El mateix any el sanejament del Delta es va declarar inassolible.
Es declara el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
La competència internacional i l'entrada a la CEE posen en crisi el sector arrosser del Delta.
2000 — Actualitat
8 esdeveniments
L'amenaça climàtica i el futur incert del Delta
El transvasament de l'Ebre amenaça el futur del Delta.
Estudis confirmen que el Delta s'enfonsa mentre el mar puja.
El 2012, després de seixanta anys, es van reiniciar les excavacions al jaciment del Bordissal de Camarles, on van aparèixer els fonaments d'un edifici de grans dimensions datat al segle IV a.C.
Pluges torrencials provoquen inundacions al Delta i l'Ebre supera els 2.000 m³/s.
El temporal Gloria devasta el Delta i s'endú platges senceres.
El maig de 2021 Repsol va anunciar el tancament de la plataforma Casablanca, la darrera de la mar de l'Ebre, per considerar els jaciments esgotats. S'acabava la història del petroli de l'Ebre, de cinquanta anys.
S'aprova un pla per protegir el Delta de la pujada del mar.
Projeccions: sense actuacions, el Delta podria perdre un 50% del territori.
Llegeix els 49 articles originals de Jordi Gilabert a portfangos.com