segle VI-III a.C.Política
L'època ibèrica al Delta
Entre els segles VI i III a.C. el tram inferior de l'Ebre, habitat pels ibers ilercavons, va entrar en contacte amb cultures mediterrànies més avançades com els fenicis i els grecs.
Cronologia del Delta
s. III a.C. — s. V d.C.
Antiguitat
4 esdeveniments
Primera referència històrica del Delta: la batalla naval de la Segona Guerra Púnica
segle V-III a.C.Economia i Comerç
Assentament comercial del Bordissal de Camarles
El jaciment del Bordissal de Camarles va ser un centre de distribució comercial entre els pobles ibèrics i altres pobles mediterranis. Es va abandonar al segle III a.C., possiblement per l'obstrucció sedimentària del seu petit port.
217 a.C.MilitarFet clau
Batalla de les Goles de l'Ebre
Primera batalla naval de la Segona Guerra Púnica a la desembocadura de l'Ebre. Primera referència històrica del Delta.
segle VIIIMilitarFet clau
Conquesta musulmana de Tortosa
Al segle VIII els musulmans van conquerir el territori; Tortosa va passar a anomenar-se Turtuxa. Durant més de 400 anys van ser els amos de les Terres de l'Ebre, explotant salines i pesqueres i fundant almúnies com Burjasénia, l'Aldea, l'Antic, la Granadella i Camarles.
1000 — 1099
Segle XI
3 esdeveniments
Domini musulmà i primeres incursions cristianes
c. 1010Política
La Marca del Delta
El Delta forma part de la Taifa de Tortosa sota domini musulmà.
1035PolíticaFet clau
Fragmentació del Califat
El Califat de Còrdova es fragmenta en taifes. Tortosa esdevé independent.
c. 1060Militar
Primeres incursions
Incursions cristianes des del nord comencen a amenaçar la zona.
1100 — 1199
Segle XII
6 esdeveniments
La Conquesta cristiana i l'inici de l'era medieval
1148MilitarFet clau
Conquesta de Tortosa
Ramon Berenguer IV conquesta Tortosa amb ajuda genovesa i templer.
1149Política
Carta de Poblament
Es concedeixen les primeres cartes de poblament per repoblar el territori.
1153Economia i Comerç
Fundació del Monestir de Benifassà
Els cistercencs s'estableixen a la zona i comencen l'explotació agrícola.
segle XIIEconomia i Comerç
La pesca del Delta, concedida a Tortosa
La Carta de Població concedia la pesca del riu i les llacunes a Tortosa, gestionada per la confraria de pescadors de Sant Pere; a canvi el rei en rebia una novena part de les captures.
segona meitat del segle XIIEconomia i Comerç
Primer marc legal de la sal
Després de la conquesta, la Carta de Poblament i les Costums de Tortosa fixen el primer marc legal de l'explotació de la sal, reconeixent el dret de tots els veïns del Terme General de Tortosa a recollir-la.
c. 1170Economia i ComerçFet clau
Port Fangós Medieval
El port natural a la desembocadura comença a utilitzar-se per al comerç.
1200 — 1299
Segle XIII
7 esdeveniments
Expansió comercial i consolidació del port
1229MilitarFet clau
Conquesta de Mallorca
Port Fangós és punt de partida de l'expedició de Jaume I a Mallorca.
1238Militar
Conquesta de València
El Delta serveix de base logística per a la conquesta de València.
c. 1260Economia i Comerç
Explotació salinera
Les salines de la Trinitat i els Alfacs es converteixen en font d'ingressos.
1280Política
Permuta d'Amposta
Pere el Gran força els Hospitalers a permutar Amposta pels territoris d'Onda i Gallur.
1282MilitarFet clau
Expedició a Sicília des de Port Fangós
Pere el Gran parteix amb l'armada cap a Sicília per reclamar el tron. MOMENT CULMINANT del port.
segle XIII-XIVGeomorfologiaFet clau
Tancament del Riu Vell
El Riu Vell, el més antic dels grans braços del Delta, es va tancar durant l'edat mitjana. El seu tancament va provocar una forta regressió marítima i la pèrdua de terres, salines i torres.
segles XIII-XIVEconomia i Comerç
Auge de la sal comunal del Riet Vell
Durant els segles XIII i XIV l'activitat salinera del Riet Vell ocupava centenars de persones de les classes populars de Tortosa, sobretot pescadors que compaginaven la sal a l'estiu amb la pesca a l'hivern.
1300 — 1399
Segle XIV
10 esdeveniments
La Pesta Negra i les primeres transformacions
1321Militar
Jaume II prepara la conquesta de Sardenya
L'any 1321 Jaume II va autoritzar recàrrecs fiscals a Tortosa per finançar l'expedició a Sardenya i, el Nadal de 1321, va convocar els nobles que havien d'acompanyar el seu fill Alfons a Port Fangós.
1323-24Militar
Expedició a Sardenya
La flota per conquerir Sardenya es prepara als Alfacs.
1324Militar
Conquesta completa de Sardenya
Algunes ciutats sardes van resistir el domini dels invasors. Càller, l'última a rendir-se, ho va fer el 19 de juny de 1324, i des d'aleshores el domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya va ser complet.
1340Geomorfologia
Estaques per marcar l'entrada de Port Fangós
Els Establiments de Tortosa de 1340 ordenen col·locar estaques a Port Fangós, a la boca de l'Alfac, perquè les barques hi puguin entrar i sortir amb seguretat: un indici de les dificultats creixents d'accés al port.
1348Clima i Medi AmbientFet clau
La Pesta Negra
La pandèmia arriba al Delta i devasta la població.
1365Militar
Guerra dels Dos Peres
El Delta pateix les conseqüències del conflicte entre Aragó i Castella.
c. 1380Geomorfologia
Primers canvis del riu
Es documenten els primers canvis significatius en el curs del riu.
1386Geomorfologia
Els Establiments adverteixen del rebliment del port
Els Establiments de Tortosa de 1386 prohibeixen abocar pedres o terra dins de Port Fangós, constatant que el port "val menys" i apuntant la seva possible desaparició futura.
1394Militar
Expedició de Joan I des de Port Fangós
L'any 1394 el rei Joan I va aconseguir salpar de Port Fangós un estol modest cap a Sardenya per recuperar el control de l'illa, mostra que el port encara era operatiu malgrat les dificultats d'accés.
1398MilitarFet clau
Última expedició des de Port Fangós
Martí l'Humà parteix cap a Sicília. Marca el declivi definitiu del port.
1400 — 1499
Segle XV
12 esdeveniments
Declivi del port medieval i trasllat als Alfacs
1410-12PolíticaFet clau
Compromís de Casp
Ferran d'Antequera, castellà, és elegit rei de la Corona d'Aragó. Fi de la dinastia catalana.
1412Economia i Comerç
Arrendament de salines a particulars
El consistori tortosí arrenda una salina a Francesc Oliver per vint-i-cinc anys: un dels primers casos del nou sistema de privatització del recurs salí comunal, que aniria expulsant els productors més humils.
1420MilitarFet clau
Primera expedició des dels Alfacs
L'armada d'Alfons el Magnànim cap a Sardenya surt dels Alfacs, no de Port Fangós.
1422Economia i Comerç
Sèquia entre l'Ebre i el port dels Alfacs
Francesc de Boteller i el seu fill obren una sèquia que connecta el riu Ebre amb el port de l'Alfac, dins del sistema de camins d'aigua que permetia traslladar la llana del Delta cap als ports de mar.
c. 1450GeomorfologiaFet clau
Colmatació de Port Fangós
El port medieval s'ha convertit en una llacuna d'aigües poc profundes.
1462-72Militar
Guerra Civil Catalana
El Delta pateix les conseqüències del conflicte civil.
1465-1466Militar
Setge del castell d'Amposta
Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell d'Amposta va patir un llarg setge que va acabar amb la seva destrucció parcial; segons el cronista Zurita, les bombardes van enderrocar-ne les torres i no es va reconstruir mai més.
1468Economia i Comerç
Construcció del canal Puntagrossa-Alfacs
Es construeix un canal que comença davant la Puntagrossa i entra a l'estany del Pantà per poder carregar i descarregar les naus que venen als Alfacs. L'obra, a càrrec de Tortosa, dura cinc mesos i costa 336 lliures.
1469Geomorfologia
Nova sèquia entre el riu i els estanys
L'any 1469 s'obre una sèquia entre el riu i els estanys, en una posició molt semblant a on després es faria la Cava. El consistori va convocar els gremis de pescadors i mariners per reconèixer per on faria el canal.
1472Economia i Comerç
Comerç de llana per la Puntagrossa
El patró Domingo Fogassa carrega 120 saques de llana als Alfacs, prèviament portades a la Puntagrossa amb pontó: documenta el funcionament dels ports intermedis del Delta per al comerç de llana amb naus italianes i biscaïnes.
c. 1480Pirates i DefensesFet clau
Primers atacs pirates
Comencen a documentar-se atacs de corsaris nord-africans.
1497Economia i Comerç
Fogatge d'Amposta
Es realitza el primer cens poblacional documentat de la zona: 37 focs a Amposta.
1500 — 1599
Segle XVI
33 esdeveniments
L'era dels pirates i les torres de vigilància
1503Economia i Comerç
Primer Panisello documentat a Tortosa
El primer Panisello localitzat és un pagès de Tortosa que es va casar el 15 de gener de 1503 a la catedral. Els Panisello serien la família més estesa de Jesús i Maria al cens de 1817.
1516Pirates i DefensesFet clau
Barbarroja als Alfacs
Els germans Barbarroja ataquen la costa del Delta.
1518Pirates i Defenses
Atac corsari a Amposta
L'any 1518 Amposta va patir un atac corsari barbaresc, un dels diversos que van assolar el poble durant la primera meitat del segle XVI.
1521Pirates i Defenses
Quatre galiotes assalten Amposta
El 1521 quatre galiotes musulmanes van remuntar l'Ebre, van sorprendre la gent d'Amposta i en van capturar moltes persones. Començava un període molt difícil per a la gent del Delta.
1525PolíticaFet clau
Conversió forçada dels musulmans
L'any 1525 tots els musulmans de la Corona d'Aragó van ser obligats a convertir-se al cristianisme i van passar a anomenar-se moriscos. Aquell mateix any unes febres mortals van assolar el terme de Tortosa.
1530Pirates i Defenses
Nou atac corsari a Amposta
L'any 1530 els pirates musulmans van tornar a atacar Amposta; el cronista Despuig esmenta també una pestilència aquell any com una de les calamitats del terme de Tortosa.
1531Economia i Comerç
L'Aldea passa a la família Jordà
L'Aldea, propietat des del segle XIV del monestir de Benifassà, es va traspassar el 1531 al prohom tortosí Ramon Pere Jordà. A la finca hi havia extenses pastures i s'hi produïa molt blat.
1539Pirates i Defenses
Atac corsari als Alfacs i als Ferreginals
El 1539 cinc naus corsàries van entrar als Alfacs i van assaltar la Ribera i les pesqueres. Tortosa va mobilitzar dos-cents homes armats, però els assaltants van tornar dos dies després per atacar el llogarret dels Ferreginals.
c. 1540Pirates i DefensesFet clau
Construcció de torres
Comença la construcció sistemàtica de torres de vigilància.
1540Pirates i DefensesFet clau
El gran atac corsari a Amposta
A final de febrer de 1540 els corsaris van arribar als Alfacs sense ser detectats, van envoltar Amposta i en van capturar uns 150 veïns. Vint-i-tres persones no rescatades van ser venudes al mercat d'esclaus d'Alger.
1541Política
Amposta rep autorització per fer muralles
Com a conseqüència de l'atac de 1540, Amposta va rebre autorització reial per imposar taxes destinades a aixecar muralles, però l'obra no es va poder fer perquè la poca gent que quedava estava massa endeutada.
1545Pirates i Defenses
Atac corsari al Perelló
El 1545 la vila del Perelló va demanar socors a Tortosa davant dels atacs dels corsaris que havien desembarcat a les seves costes.
1547Pirates i Defenses
Atac al poblat de Fullola
A final de 1547 el poblat de Fullola, entre el Perelló i el Delta, va patir una de les escomeses més greus del segle: el capità Alí Amat va capturar molts xiquets i va fixar el rescat en 1.700 corones.
1549Pirates i Defenses
Crisi de pobresa pels atacs corsaris
El febrer de 1549 els procuradors de Tortosa explicaven al rei que la major part dels pobles de la zona es trobaven en greu estat de pobresa i pèrdua de població pels continus atacs corsaris.
1550Pirates i Defenses
Torre de Sant Joan
Es construeix la Torre de Sant Joan per vigilar la desembocadura.
1553Economia i ComerçFet clau
El fogatge d'Amposta de 1553
El fogatge de 1553 mostra que Amposta només conservava 15 focs, menys de 70 persones: havia perdut més de la meitat de la població de 1497. Era el reflex de la crisi causada pels atacs corsaris i les epidèmies.
1557Economia i Comerç
Despuig descriu el Delta als Col·loquis
Cristòfol Despuig va descriure el Delta el 1557 als seus Col·loquis: l'abundància de pastures que afillaven fins a vuitanta mil caps de bestiar i la riquesa de la pesca, recorreguda per un sistema de camins d'aigua.
1568Pirates i Defenses
Inici de les torres del Codonyol i Sant Joan
El 1568, dins del pla de defensa de la costa de Felip II, s'inicien les obres de les torres del Codonyol i de Sant Joan als Alfacs. La de Sant Joan, un petit castell projectat per l'enginyer Lluís Escrivà, va patir moltes dificultats.
1569Pirates i DefensesFet clau
Tortosa decideix construir la torre de l'Àngel Custodi
L'any 1569 el Consell General de Tortosa va exposar la necessitat de construir una torre artillada a la desembocadura per impedir l'entrada de galeres corsàries. L'acord marca el punt d'inflexió de la remuntada del Delta.
1570GeomorfologiaFet clau
Mapa d'Antonelli
Giovanni Battista Antonelli cartografia el Delta per primer cop en detall.
1575Pirates i DefensesFet clau
Construcció de la torre de l'Àngel Custodi
El 1575 Tortosa va construir la torre de l'Àngel Custodi a la gola del riu, dotada de soldats i artilleria. Va costar 5.115 lliures i, en plena construcció, el setembre de 1575 va patir un duríssim atac de més de dos-cents moros d'Alger.
1575Pirates i Defenses
Es decideix el sistema defensiu dels Alfacs
El 1575 una reunió a Barcelona amb l'enginyer Giovanni Battista Antonelli i l'alcaid Dionís Coscón va decidir la forma i l'emplaçament de les torres dels Alfacs; el virrei va ordenar a Cristóbal Antonelli dirigir-ne les obres.
1580Pirates i Defenses
Construcció de la torre de Sant Joan
El 1580 es va completar la torre de Sant Joan a la badia dels Alfacs, que resistiria fins a la Guerra del Francès.
1580Pirates i Defenses
Els corsaris destrueixen les torres en construcció
El 1580 els estols corsaris van prendre i destruir la torre de l'Aluet i la de Sant Cristòfol de la punta de la Banya mentre s'edificaven, amb la mort de molts obrers. Sant Cristòfol, la més important, no es va acabar mai.
1582Pirates i DefensesFet clau
La Matança de la Cava
Un atac pirata a la Cava acaba amb la mort de desenes de persones.
1582Pirates i Defenses
Unió de les rectories de l'Aldea
L'any 1582, com que l'Aldea s'havia quedat sense parroquians pels atacs corsaris, es van unir les rectories de l'Aldea, la Galera i Mas de Barberans amb un sol capellà; a l'Aldea només es feia missa cada quinze dies.
1583Pirates i Defenses
Ampliació de l'artilleria de la torre de l'Àngel
El 1583 la torre de l'Àngel Custodi va ampliar la potència de foc amb dues peces més d'artilleria, foses amb el bronze d'una campana trencada de l'església de la confraria de pescadors de Sant Pere.
1586Pirates i Defenses
Atac corsari a Cap Roig
El 6 d'octubre de 1586, amb la millora del sistema defensiu del Delta, els atacs es van traslladar cap a Cap Roig: la gent del Perelló i de Tivissa va sortir a enfrontar-se amb els moros desembarcats.
c. 1590Pirates i Defenses
Torre de la Ràpita
Es completa la Torre del Port de la Ràpita.
1598Pirates i Defenses
Darrer atac corsari del segle XVI
L'11 de setembre de 1598 va tenir lloc el darrer atac corsari documentat del segle, sobre el Perelló: un renegat de la zona va guiar els corsaris fins al poble i l'assalt va acabar amb un mort i dotze captius.
1599Pirates i Defenses
Construcció de les torres de Cap Roig
A partir de 1599 la construcció de les torres de l'Àguila i de l'Ametlla va millorar la protecció de la zona de Cap Roig contra els atacs corsaris.
1599Pirates i DefensesFet clau
Les Corts aproven l'esquadra de galeres de Catalunya
Les Corts de Barcelona de 1599 van aprovar la constitució d'una esquadra de galeres de Catalunya per protegir el litoral des de Cotlliure fins al delta de l'Ebre, finançada amb noves imposicions sobre la població.
segle XVIEconomia i Comerç
L'emigració occitana
Després de la despoblació de la pesta negra, al segle XVI es va produir una emigració massiva d'occitans cap a Catalunya. Els pobles de Tortosa van rebre entre un 10% i un 30% d'occitans, origen de cognoms com Franch, Gascó o Gilabert.
1600 — 1699
Segle XVII
24 esdeveniments
Canvis hidrològics i el mapa de Borsano
1600Pirates i Defenses
Ramon d'Oms, general de l'esquadra de galeres
L'octubre de 1600 Felip III va nomenar Ramon d'Oms general de l'esquadra de galeres de Catalunya, valorant-ne l'experiència a la mar i la tasca com a superintendent de la drassana de Barcelona.
1608Pirates i DefensesFet clau
L'esquadra de galeres de Catalunya entra en servei
El 21 de juliol de 1608 es va beneir l'estendard de l'esquadra de galeres de Catalunya al port de Barcelona. Les tres galeres —Sant Jordi, Sant Maurici i Sant Sebastià— van sortir a la mar després de nou anys de dificultats.
1609PolíticaFet clau
Felip III aprova l'expulsió dels moriscos
El 9 d'abril de 1609 Felip III va aprovar l'expulsió de tots els moriscos. Aquell any van ser expulsats els valencians; l'esquadra catalana de galeres va col·laborar en el trasllat, fent el primer servei el 16 d'octubre amb 800 moriscos cap a Orà.
1610PolíticaFet clau
Expulsió dels moriscos
Els moriscos són expulsats pels ports del Delta.
1610Pirates i Defenses
Primera captura de l'esquadra de galeres
El desembre de 1610 l'esquadra catalana va fer la seva primera captura: una embarcació barbaresca acostada a la costa de Barcelona pel mal temps. Hi van morir 16 corsaris i se'n van capturar 9 de vius.
1621Economia i Comerç
Capítols matrimonials de Lluïsa Enveja
L'any 1621 Lluïsa Enveja, filla d'un metge tortosí, va establir capítols matrimonials. Aquest és l'únic rastre documentat del cognom Enveja, possible origen del topònim de Sant Jaume d'Enveja.
1627Economia i Comerç
La recuperació econòmica d'Amposta
Un testimoni de 1627 ratificava que, una vegada construïda la torre de l'Àngel Custodi i passat el perill corsari, el terme d'Amposta i la Ribera es treballaven traient-ne grans profits.
1632Economia i Comerç
Venda de l'Illa de Prades (Illa d'Abària)
El 26 d'abril de 1632 Antoni Boteller va traspassar l'Illa de Prades, uns 9.000 jornals, a Martí Abària per 3.500 lliures. D'aquí ve el nom d'Illa d'Abària, una de les grans propietats del futur terme de Sant Jaume d'Enveja.
1640-52Militar
Guerra dels Segadors
El Delta és escenari de combats durant la revolta catalana.
1640Geomorfologia
Inici de la greu erosió a la Puntagrossa
Cap a 1640 el meandre del riu a la Puntagrossa s'accentuava i s'emportava terra, torres i masos, amenaçant destruir tota la península de Jesús i Maria.
1645Geomorfologia
El riu enderroca la torre de Miquel Meca
Entre 1640 i 1645 el riu es va emportar tanta terra a la Puntagrossa que va enderrocar la torre de Miquel Meca i va continuar erosionant fins a arribar molt a prop de la torre de Marsella.
1650Clima i Medi Ambient
La pesta de 1650
La pesta de 1650 va ser una de les epidèmies que van afectar molt les comarques del sud, dins de la sèrie de brots que van assolar el país després de la pesta negra medieval.
1665Economia i ComerçFet clau
Inici del conflicte de la sal de ventura
El saliner i batlle de Tortosa Pere Jordà publica el 1665 una crida que prohibeix als veïns plegar sal de ventura. El consistori tortosí s'hi oposa per anar contra els privilegis dels ciutadans, iniciant un llarg conflicte.
1666GeomorfologiaFet clau
Obertura de la Cava
Una crescuda del riu obre un nou braç cap al sud, canviant el Delta.
1666Economia i Comerç
Climent de Riu prohibeix la sal de ventura
El 1666 el procurador reial Climent de Riu impedeix recollir sal de ventura de les basses del Delta i en prohibeix la venda; l'Ajuntament de Tortosa xifra les pèrdues en unes 4.000 lliures anuals.
1673Pirates i Defenses
Pescadors tortosins capturen set moros
El 1673 alguns pescadors de Tortosa van prendre set moros a la boca del riu: malgrat que el perill dels pirates havia disminuït a la segona meitat del segle XVII, encara es donaven alguns casos.
1674Geomorfologia
El Consell de Tortosa tracta el problema de la Cava
Des de 1674 les actes del Consell tortosí tracten l'assumpte de la Cava: es van crear comissions per estudiar com tapar el nou braç i girar el riu, però cap no va trobar solució.
1687GeomorfologiaFet clau
El Mapa de Borsano
Ambrosio Borsano documenta l'estat del Delta amb els rius antics.
1687Economia i Comerç
Establiment de l'Illa de Riu a Climent de Riu
El 16 de setembre de 1687 el Patrimoni Reial estableix a favor de Climent de Riu l'illa formada dins del Pantà per la sedimentació del riu desviat. La finca arribaria als 12.000 jornals.
1688-1697MilitarFet clau
La Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (1688-1697) va enfrontar la França de Lluís XIV amb una coalició dirigida per l'Arxiduc d'Àustria. Totes les operacions militars es van desenvolupar a Catalunya i va funcionar com un assaig de la Guerra de Successió.
1694Economia i Comerç
Els pescadors de Sant Pere es queixen de la ruïna de les pesqueres
El 1694, vint-i-vuit anys després d'obrir-se la Cava, els pescadors de la confraria de Sant Pere exposaven al Consell de Tortosa que les pesqueres estaven perdudes per haver-se desviat el riu de la llera antiga.
1697MilitarFet clau
Setge i caiguda de Barcelona
El juny de 1697 els exèrcits francesos del duc de Vendôme van assetjar Barcelona amb 25.000 homes; el virrei la va rendir el 8 d'agost. La Pau de Rijswijk la va retornar a Carles II el desembre del mateix any.
1697Geomorfologia
El virrei intenta fer navegable l'Ebre
A primeries de 1697 el virrei va enviar Narcís Anglesell a Tortosa per estudiar com posar el riu navegable: les barques de gra per a l'exèrcit no podien sortir al mar per la poca aigua de la gola, conseqüència de l'obertura de la Cava.
finals del segle XVIIGeomorfologia
Abandonament del poblat del Pregó
El poblat del Pregó, primer nucli de població conegut del Delta esquerre i habitat sobretot per pastors, es va abandonar a finals del segle XVII quan el riu va canviar de direcció i la zona es va salinitzar.
1700 — 1799
Segle XVIII
30 esdeveniments
La Guerra de Successió i projectes de canalització
1700GeomorfologiaFet clau
Projecte de desviament del riu
Carles II i el virrei Darmstadt plantegen desviar l'Ebre per connectar-lo amb la llera de la Marquesa.
1700PolíticaFet clau
Mort de Carles II i arribada dels Borbons
Pocs mesos després d'iniciar-se les obres de desviament del riu, la mort de Carles II i el nomenament de Felip d'Anjou van obrir una crisi política. El nou rei va destituir el virrei Jordi de Darmstadt per austriacista.
1702-1714MilitarFet clau
La Guerra de Successió
La Guerra de Successió (1702-1714) va enfrontar les candidatures borbònica i austriacista al tron espanyol. Va acabar amb un resultat desastrós per a Catalunya: la pèrdua de les institucions, les lleis pròpies i el català com a llengua oficial.
1703Geomorfologia
La gola de la Marquesa encara oberta
L'any 1703 la gola de la Marquesa, on hi havia la torre de l'Àngel Custodi, encara estava oberta. Aviat es tancaria, igual que la del Goleró, i només quedaria la de la Cava com a llera definitiva del riu.
1704Militar
Darmstadt pren Gibraltar
L'any 1704 Jordi de Darmstadt, rebutjat per Barcelona, va reaparèixer davant de Gibraltar i va desembarcar al capdavant de les tropes anglo-holandeses i d'un batalló de tres-cents catalans, aconseguint prendre la plaça.
1705Militar
Mort de Jordi de Darmstadt a Montjuïc
L'agost de 1705 Darmstadt es va unir a l'esquadra aliada que conqueriria Barcelona per a l'arxiduc Carles. El 13 de setembre va ser ferit de gravetat a l'atac al castell de Montjuïc i va morir poc després.
1706Economia i Comerç
Arribada dels Casanova al Delta
Els Casanova de la ribera provenen d'Antonio Casanova, procedent de Villanua (Pirineu d'Osca), que es va casar a Tortosa el 1706. Serien una de les famílies més antigues i esteses de la Cava.
1708Militar
Setge de Tortosa
Durant la Guerra de Successió, Tortosa cau en mans borbòniques després d'un llarg setge.
1709Economia i Comerç
Confiscació de les salines
Les tropes borbòniques de Felip V ocupen i confisquen les salines del Riet Vell.
1710Economia i Comerç
Primera capella de Jesús i Maria
Cap al 1710 es va construir una petita capella a la zona del Bosc, propietat del marquès de Bellet, a la partida de Jesús i Maria. No tenia clergue permanent i sovint s'havien d'enterrar els morts sense ofici.
1714PolíticaFet clau
Fi de la Guerra de Successió
Catalunya perd les seves institucions. Comença l'era borbònica.
1714Economia i ComerçFet clau
L'estanc de la sal
El 1714, després de la Guerra de Successió, la sal es va estancar: les salines del Delta, fins llavors privades en mans de prohoms tortosins, van passar a ser propietat de l'Estat. Es va anar creant el centre logístic de les Reials Salines dels Alfacs.
1714Economia i Comerç
Església de Sant Josep de les Reials Salines
El 1714 es va edificar l'església de Sant Josep i un petit cementiri fora del complex saliner de la Llanada. Durant el segle XVIII van donar servei també al nucli que s'anava creant a l'Enveja.
1720-23Clima i Medi AmbientFet clau
Cordó sanitari contra la Pesta de Marsella
S'estableixen controls sanitaris a tota la costa de l'Ebre per evitar el contagi de la pesta.
1721Clima i Medi Ambient
Sistema sanitari de la mar de l'Ebre
El 1721, davant la pesta de Marsella, es desplega un sistema de barraques de control i guarnicions a la costa de l'Ebre. Així va començar el poblament de la Gola de Llevant i el Racó de Bomba.
1723Clima i Medi Ambient
Final del bloqueig sanitari de l'Ebre
El 29 de juny de 1723 es van retirar totes les guàrdies del resguard de la mar de l'Ebre: l'episodi de la pesta de Marsella es donava per acabat. La pesta bubònica no va tornar mai més al Mediterrani occidental.
1732Economia i Comerç
Arribada dels Franch a la ribera
Tots els Franch riberencs descendeixen de Raimundo Franch, ramader de Cantavieja casat a Tortosa el 18 de maig de 1732. Els Franch serien la família més gran de Jesús i Maria al cens de 1916.
1738Geomorfologia
Primera referència documental de l'Illa de Buda
El 1738 l'agutzil major de Tortosa va sol·licitar al Patrimoni Reial la propietat d'una illa apareguda enmig del riu, anomenada vulgarment Illa de Buda. És la primera referència documental d'aquesta illa, que arribaria a superar els 5.000 jornals.
1752Pirates i Defenses
Talaia a l'illa de Buda
L'any 1752 el consistori tortosí va acordar construir una talaia, punt d'observació de la bocana del riu, a l'illa de Buda, perquè el Delta havia crescut i l'emplaçament original havia quedat massa interior.
1753Economia i Comerç
Estanc de tabac a la Cava
Un acord municipal de 1753 concedeix un estanquillo de venda de tabac a la partida de la Cava, indici que ja hi havia un nucli de població prou important.
1766Economia i Comerç
Memorial de Bonaventura Julià sobre la Cava
El 1766 l'advocat tortosí Bonaventura Julià va redactar un memorial al rei Carles III acusant els propietaris de les salines d'haver canviat el curs del riu per fins particulars, per impedir la recollida de sal de ventura dels pobres.
1773Economia i Comerç
Inici de la nova església d'Amposta
El 1773 Amposta va iniciar l'edificació d'una nova església, ja que la població començava a augmentar. Diverses contrarietats van allargar la construcció més d'un segle.
1774PolíticaFet clau
Parròquia de Sant Josep de les Salines
El 1774 Carles III va transformar l'ermita de les Reials Salines en una església amb capellà fix i va crear la Parròquia de Sant Josep de les Salines, la primera església de l'interior del Delta.
1780Economia i ComerçFet clau
Projecte de Sant Carles de la Ràpita
Carles III projecta una nova ciutat portuària als Alfacs.
c. 1780Política
Concessions reials de terres a l'Illa d'Abària
A partir de 1780 l'administració reial va atorgar en nom de Carles III diverses concessions de terres dins de l'Illa d'Abària, considerant-les de la monarquia, obrint un conflicte de propietat de quatre parts.
c. 1785Economia i Comerç
Primers intents de cultiu d'arròs
Es comencen a experimentar amb el cultiu d'arròs al Delta.
1786Economia i Comerç
Primer temple de Sant Carles de la Ràpita
Les obres del primer temple de Sant Carles de la Ràpita es van iniciar el 1786, però es van aturar perquè l'edifici quedava massa a prop de la zona palúdica.
1787Clima i Medi Ambient
La gran riuada de 1787
L'any 1787 es va produir la riuada més gran que es recorda al Delta, que es creu que podria haver arribat als 15.000 m³/s, quan l'Ebre ja es desborda amb 2.500 m³/s.
1793Política
Sentència sobre la propietat de l'Illa d'Abària
El 1793 el sotsdelegat de Sant Carles de la Ràpita va dictar una sentència que intentava acontentar les quatre parts en conflicte per l'Illa d'Abària, reconeixent les terres ermes com a béns comunals de Tortosa.
1794Economia i Comerç
Abandonament del projecte de Sant Carles de la Ràpita
L'edificació de Sant Carles de la Ràpita es va abandonar el 1794 perquè el canal de navegació es va aterrar pels sediments. Tot i així, alguns centenars de persones s'hi van assentar: va renàixer amb força la Ràpita.
1800 — 1899
Segle XIX
50 esdeveniments
Guerres carlines, la revolució de l'arròs i les grans epidèmies
1808-14MilitarFet clau
Guerra del Francès
El Delta és escenari de combats durant la invasió napoleònica. Tortosa cau en mans franceses (1811).
1817Economia i Comerç
Cens de la Cava i Sant Jaume
Es realitzen els primers censos moderns dels pobles del Delta: 279 persones a La Cava, 256 a Sant Jaume.
1817Economia i Comerç
Església de Sant Miquel de la Cava
L'any 1817 va quedar enllestida l'església de Sant Miquel, en un punt equidistant entre la Cava i Jesús i Maria, per donar servei religiós estable a les dues partides després de la Guerra del Francès.
1817Economia i Comerç
Cens de Jesús i Maria
El cens de 1817 registrava 138 habitants a Jesús i Maria en 23 famílies. La família més destacada era la dels Panisello, amb 44 persones, un 31% de la població.
1818Economia i Comerç
Visites pastorals del bisbe Ros de Medrano
El 1818 el bisbe de Tortosa va fer visites pastorals al Delta i, en constatar que no hi havia cementiri a la Cava i Jesús i Maria, va ordenar que se'n construís un de decent.
1821Economia i Comerç
Cementiri de la Cava i Jesús i Maria
El cementiri de la Cava i Jesús i Maria es va acabar el 1821, al costat de l'església de Sant Miquel. Des del gener de 1822 tots els enterraments s'hi feien, posant fi al costum d'enterrar-se a Tortosa.
c. 1825Economia i Comerç
Primera església de l'Enveja
Després de la Guerra del Francès, a la dècada de 1820-1830, es va construir la primera església del nucli de l'Enveja, molt petita, al mateix lloc on continua avui.
1833-40MilitarFet clau
Primera Guerra Carlina al Delta
Les guerrilles carlines ocupen les salines i controlen zones del Delta.
1833Política
Nova divisió provincial: fi del corregiment de Tortosa
El 1833 una nova divisió provincial va suprimir el corregiment de Tortosa, hereu de l'antiga vegueria medieval, i va integrar la zona dins de la província de Tarragona, deixant-la sense veu pròpia.
1834Militar
Detenció de Maria Grinyó, mare de Cabrera
El 1834 Maria Grinyó, mare del general carlí Ramon Cabrera, va ser detinguda i empresonada a Tortosa. Posteriorment seria afusellada en venjança de les accions del seu fill.
1835Militar
El Real Sitio de las Salinas, sota domini carlí
A finals de 1835 el Real Sitio de las Salinas va quedar sota domini carlí, probablement a mans d'Arriaenbanda. Les salines es van convertir en font de finançament de la revolta.
1837MilitarFet clau
La matança de la Cava
El 2 d'agost de 1837 una partida carlista va atacar la Cava i va capturar la Milícia Nacional local: set veïns afusellats al mateix poble i la resta presos. El 16 d'agost, Cabrera en va fer afusellar divuit més a la Marjal de Peníscola.
1837Militar
El carlisme domina les Terres de l'Ebre
Durant 1837 la major part de les Terres de l'Ebre i el Maestrat van caure sota domini carlí gràcies a la capacitat estratègica de Ramon Cabrera; el govern liberal només mantenia Tortosa, Amposta i Vinaròs.
1839Militar
Fracàs del desembarcament d'armes carlí
El febrer de 1839 Cabrera va intentar desembarcar 10.000 fusells a la costa del Delta, però l'aparició de navilis de guerra governamentals va obligar a abandonar el carregament. La desfeta va accelerar el final de la guerra.
c. 1840Economia i ComerçFet clau
Expansió de l'arròs
El cultiu de l'arròs comença a expandir-se malgrat les prohibicions.
1845Clima i Medi Ambient
Inundacions i inici de la sequera
El setembre de 1845 grans inundacions van destruir les hortes i collites de l'Ebre. Just després va començar una gran sequera que duraria fins a l'abril de 1848.
1847Economia i Comerç
Primer Pla de Fars de la Costa
El 1847 el Ministeri de Marina va aprovar el primer Pla de Fars de la Costa, que per al Delta preveia tres fars: un a la desembocadura (Buda), un a la Punta dels Alfacs i un a la Punta del Fangar.
1848-49MilitarFet clau
Guerra dels Matiners
Segona Guerra Carlina. El guerriller Raga domina el Delta i ocupa les salines.
1848Militar
L'estat d'excepció i la fi dels Matiners
L'1 de setembre de 1848 el capità general de València va decretar l'estat d'excepció a la dreta de l'Ebre: es van tapiar 800 cases de camp i el novembre el brigadier Ballesteros va incendiar el poblat dels Matiners de les basses de l'Encanyissada.
1848Clima i Medi Ambient
La gran inundació de l'abril de 1848
A l'abril de 1848 una inundació enorme va arribar a Tortosa: la corrent arrencava arbres, sínies, cases i bestiar, i la vega del terme va quedar convertida en una gran bassa.
1849Economia i ComerçFet clau
Concessió de la canalització de l'Ebre
El 1849 el Govern va concedir a l'inversor francès Isidor Pourcet les obres de canalització de l'Ebre que havien de comunicar Saragossa amb el Mediterrani, per noranta-nou anys.
1852Economia i ComerçFet clau
La Real Compañía de Canalización del Ebro
El 29 de desembre de 1852 Isabel II va legalitzar la Real Compañía de Canalización del Ebro, societat anònima amb un capital de 126 milions de rals.
1854-55Clima i Medi AmbientFet clau
Epidèmia de còlera
El còlera arriba al Delta i mata centenars de persones a Tortosa i rodalies.
1855Clima i Medi Ambient
Rebrot del còlera i epidèmia de Roquetes
El 1855 el còlera va rebrotar al Delta esquerre amb més força, amb almenys quinze morts a Jesús i Maria i la Cava, i va arrelar de manera devastadora a Roquetes.
1856Clima i Medi Ambient
Epidèmia de pigota
A finals de 1856 va arribar al Delta una epidèmia de pigota que va causar estralls, després dels brots de còlera de 1854 i 1855.
1857Economia i ComerçFet clau
Inauguració de la canalització de l'Ebre
L'estiu de 1857 la Real Compañía va inaugurar el tram navegable de l'Ebre entre els Alfacs i Mequinensa amb actes de propaganda; tanmateix, la demanda va ser mínima i el projecte va quedar tocat de mort.
1858Economia i ComerçFet clau
El canal de la dreta de l'Ebre
El 1858 es va posar en funcionament el canal de la dreta de l'Ebre i, la primavera de 1859, s'hi va començar a introduir el conreu de l'arròs. Els desaigües insuficients van crear grans basses d'aigua estancada.
1859Clima i Medi Ambient
Episodi greu de paludisme
La primavera de 1859, amb la introducció de l'arròs i els desaigües insuficients, les basses d'aigua estancada van provocar un episodi de paludisme d'una varietat molt agressiva i de gran mortalitat.
1860-64Economia i ComerçFet clau
La guerra de l'arròs
Conflicte entre partidaris i opositors del cultiu de l'arròs per les febres palúdiques.
1860Militar
La intentona carlina del general Ortega
El 1860 el capità general de les Balears, Jaime Ortega, va intentar desembarcar a la Ràpita amb 3.000 homes per imposar el carlí Carlos VI. Els soldats es van revoltar i Ortega va ser afusellat a Tortosa.
1860Economia i ComerçFet clau
Adjudicació del far de ferro de Buda
El 30 d'abril de 1860 es va adjudicar la construcció dels fars del Delta a John Henderson Porter, de Birmingham. El far de Buda, de ferro forjat i 50 metres d'alçada, seria el més alt del món.
1861Clima i Medi AmbientFet clau
Epidèmia de paludisme i mobilització de Tortosa
El 1861, pocs mesos després de l'autorització de l'arròs, el paludisme es va multiplicar: a l'Enveja, de 947 habitants n'havien emmalaltit 829. Tortosa va mobilitzar tres mil veïns per demanar la prohibició de l'arròs.
1862Economia i Comerç
Suspensió del cultiu de l'arròs
A la primavera de 1862, després de la mobilització de Tortosa, el governador civil va suspendre el cultiu d'arròs al Delta, i l'abril l'assumpte es va debatre al Congrés de Diputats.
1864Economia i ComerçFet clau
Far de Buda
S'inaugura el far de ferro més alt del món (50m) a l'illa de Buda.
1864Economia i ComerçFet clau
Autorització definitiva del cultiu de l'arròs
El 19 de febrer de 1864 una Reial Ordre va autoritzar el cultiu de l'arròs al delta de l'Ebre. Passat un període provisional, el cultiu es va autoritzar definitivament: la Guerra de l'Arròs s'havia acabat.
1865Clima i Medi Ambient
Repunt del paludisme i estació de tren de l'Aldea
El 1865 el paludisme va repuntar amb força, amb 73 defuncions a la parròquia de Sant Miquel. El mateix any va entrar en servei l'estació de ferrocarril de l'Aldea.
1865Economia i Comerç
Tancament de la Parròquia de Sant Josep de les Salines
Cap a 1865, amb l'arribada de l'arròs i el tancament del Real Sitio de las Salinas, es va suprimir la Parròquia de Sant Josep i es va traslladar el seu cementiri al nucli de l'Enveja.
1867Economia i Comerç
El far de Buda a l'Exposició de París
El 1867 l'Estat va presentar el far de ferro de Buda a l'Exposició Internacional de París com a mostra dels avenços del país, encara que el disseny i la fabricació eren obra anglesa.
1868Economia i Comerç
Supressió de l'estanc de la sal
El 1868 es va suprimir l'estanc de la sal, coincidint amb l'expansió de l'arròs. Les Reials Salines dels Alfacs van quedar abandonades i les antigues infraestructures es van reconvertir en arrossars.
1868Economia i Comerç
Inici de les excursions al far de Buda
A partir de 1868, amb la línia de ferrocarril de València a Barcelona, comencen a arribar viatgers a Tortosa que inicien l'exòtic viatge en barca fins al far de Buda.
1869Economia i ComerçFet clau
Fi de les Reials Salines
El ministre Figuerola decreta la fi del monopoli de la sal. Tanquen les Reials Salines dels Alfacs.
1871Economia i Comerç
Subhasta de les terres de les salines
El 1871, com que les salines havien quedat inutilitzades per l'aigua dolça, l'Estat va treure a subhasta més de dues mil hectàrees de terreny per 1.828.125 pessetes, que aviat serien arrossars.
c. 1875Economia i ComerçFet clau
Canals de regadiu
Es construeixen els primers canals moderns de regadiu.
1880Clima i Medi Ambient
Laveran descobreix l'origen del paludisme
El 1880 el metge Alphonse Laveran va associar el paludisme a un protozou; més tard Ronald Ross va descriure el paper del mosquit anòfel. Cap a aquell any la xarxa de desguàs del Delta ja havia millorat.
1883Economia i Comerç
Viatges en vapor al far de Buda
A partir de 1883 la Sociedad de Crédito Marítimo va establir viatges dominicals en vapor fins al far de Buda; pujar a la llanterna i admirar la vista esdevé un clàssic turístic.
1885Clima i Medi Ambient
Epidèmia de còlera de 1885
El 1885 es va produir una nova epidèmia de còlera, dins de la sèrie de brots que van afectar les comarques del sud els anys 1834, 1854 i 1885.
1896Economia i Comerç
Construcció de la capella de Buda
A partir de 1896 es va construir la capella de l'illa de Buda, a càrrec del propietari de l'illa Lluís Pons Enrich, per donar servei a la família i als colons i jornalers.
1898Política
Desastre del 98
La pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico afecta l'economia i la moral del país.
1899Economia i Comerç
Cens de la Cava i Jesús i Maria
El cens de 1899 donava 2.620 habitants a la Cava i Jesús i Maria: en només vuitanta-dos anys, des del cens de 1817, la població s'havia multiplicat per sis.
1899Economia i Comerç
Cementiri de l'Ampolla
El cementiri de l'Ampolla es va edificar el 1899. Fins llavors els difunts de l'Ampolla es portaven a enterrar al Perelló.
1900 — 1999
Segle XX
33 esdeveniments
Transformació moderna i la Guerra Civil
1906Economia i Comerç
Mort de Pasqual Ballester Franch
Pasqual Ballester Franch, nascut el 1820 en una barraca de la Cava, va morir el 1906. Va ser dues vegades alcalde de Tortosa, gran empresari de la regalèssia i contractista del canal de la dreta.
1907Clima i Medi Ambient
La gran riuada de 1907
L'enorme riuada de 1907, amb un cabal estimat de 12.000 m³/s, va inundar Illa de Mar i va destruir el projecte arrosser de Santiago Bonastre, arrossegant 400.000 quilos d'arròs i vuit quilòmetres de canal.
1908Economia i Comerç
Inici de l'església actual de Sant Jaume d'Enveja
La primera pedra de la nova església de l'Enveja es va posar el 31 de març de 1908. La construcció no es va considerar definitivament acabada fins al 1929.
c. 1910Clima i Medi Ambient
Eradicació del paludisme
Campanyes sanitàries comencen a controlar les febres que havien marcat la vida al Delta durant segles.
1911Militar
Inici de la guerra del Rif
A partir de 1911 Espanya es va veure immersa en la guerra del Rif al Marroc. El sistema de quintes hi va portar molts joves del Delta, mentre els fills dels rics se'n podien lliurar pagant.
1912Economia i ComerçFet clau
El canal de l'esquerra de l'Ebre
El 1912 es va inaugurar el canal de l'esquerra de l'Ebre i es va posar en regatge la banda esquerra del Delta. Tot Jesús i Maria es va bolcar en l'arròs: acabava de néixer el Delta actual.
1914Política
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, embrió de la futura Generalitat moderna, que des de la seva fundació es va vincular a la lluita contra el paludisme al Delta.
1914Economia i Comerç
L'hidrocicle de Josep Mauri
El 1914 el fuster de Jesús i Maria Josep Mauri va dissenyar l'hidrocicle, una bicicleta que es desplaçava sobre l'aigua amb tres flotadors de fusta, provada amb èxit al riu.
1915Clima i Medi Ambient
El Servei Tècnic del Paludisme
El 1915 es va crear el Servei Tècnic del Paludisme, dirigit pel doctor Gustau Pittaluga. Es van crear dispensaris antipalúdics i assajos a la Cava i Camarles, mentre arribaven centenars de temporers per a la collita de l'arròs.
1916Clima i Medi Ambient
El brot de paludisme de 1916
El 1916 el brot de paludisme al marge esquerre del Delta va adquirir la màxima intensitat, afectant més de la meitat de la població de la Cava, Jesús i Maria, l'Aldea i Camarles.
1916Economia i Comerç
Els censos del Delta de 1916
El 1916 Sant Jaume d'Enveja tenia 1.338 habitants i Jesús i Maria 1.288, després d'un creixement espectacular. La majoria de la població era analfabeta i hi havia molt pocs habitants de més de seixanta anys per l'efecte del paludisme.
1917Clima i Medi Ambient
Enfonsament del vaixell Medjerda
El 10 de maig de 1917 el submarí alemany U-3 va torpedinar el vaixell correu francès Medjerda davant del Delta. S'hi van ofegar més de tres-centes persones; el poble de l'Ampolla va auxiliar els nàufrags.
1918Clima i Medi Ambient
L'epidèmia de grip de 1918
El 1918 la terrible grip va causar molta mortalitat al Delta, en una època en què la població encara patia un greu brot de paludisme.
1919Economia i Comerç
Construcció del pont d'Amposta
El 1919 es va construir el pont d'Amposta que, juntament amb la nova carretera nacional, va dinamitzar l'economia de tots els pobles del límit del Delta.
1923Política
Supressió de la Mancomunitat de Catalunya
Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923, una de les primeres actuacions va ser la supressió de la Mancomunitat de Catalunya, considerada antiespanyola.
1927Economia i Comerç
El carrilet de la Cava i la Cambra Arrossera d'Amposta
El 1927 va entrar en funcionament el carrilet de la Cava, una millora de les comunicacions del Delta, i es va crear la Cambra Arrossera d'Amposta, model per a la resta de cambres.
1936MilitarFet clau
Inici de la Guerra Civil
El cop militar del 18 de juliol fracassa a Catalunya. El Delta queda en zona republicana.
1938MilitarFet clau
Batalla de l'Ebre
La batalla més sagnant de la Guerra Civil es lliura al curs baix de l'Ebre.
1938Militar
Les tropes republicanes inutilitzen el far de Buda
El 1938, quan el front de guerra va arribar a l'Ebre, les tropes republicanes van intentar inutilitzar el far de Buda pel seu interès estratègic, provocant explosions i un gran incendi que va afectar seriosament l'estructura.
c. 1950Economia i Comerç
El Delta, gran productor d'arròs
Cap a 1950 el Delta produïa el 24% de l'arròs de tota Espanya. A finals dels seixanta havia baixat al 18% mentre Sevilla es disparava, fet que va col·lapsar el mercat i forçar els preus a la baixa.
1952Economia i Comerç
Construcció de l'església de Camarles
L'església de Camarles es va construir el 1952; el mateix any es va fer efectiva la segregació legal de la parròquia de Camarles respecte de la de l'Aldea.
1953Economia i Comerç
Troballa arqueològica del Bordissal de Camarles
El 24 de juny de 1953 el jove Rogelio Ferrer va descobrir al Bordissal de Camarles una cinquantena de figuretes de terracota. Eren pebeters que representaven la deessa Tanit, indici de contactes comercials amb la cultura fenícia.
1955Economia i Comerç
Cambra Arrossera de la Cava
El 1955 es va crear la Cambra Arrossera de la Cava, una de les poques notícies positives dels durs anys de la postguerra al Delta.
c. 1960GeomorfologiaFet clau
Embassaments al riu
Es construeixen grans embassaments que redueixen els sediments.
1961GeomorfologiaFet clau
Caiguda del far de ferro de Buda
La vespra de Nadal de 1961 el far de ferro de l'illa de Buda es va afonar, després d'haver resistit els embats del mar durant noranta-set anys.
1962Economia i Comerç
Primer estudi del sanejament del Delta
El 1962 el Consejo Económico y Sindical del Bajo Ebro va encarregar un primer estudi de viabilitat per transformar gran part del Delta en horta: començava el somni de fer-ne l'horta d'Europa.
1968Economia i Comerç
Decisió d'instal·lar una refineria a la costa catalana
El 1968 el govern va decidir instal·lar una refineria a la costa catalana per refinar petroli de l'Orient Mitjà; inicialment prevista a Barcelona, aniria baixant cap al sud.
c. 1970Economia i Comerç
Turisme i urbanització
El boom turístic arriba al Delta amb noves urbanitzacions a la costa.
1970Economia i ComerçFet clau
Descobriment de petroli a la mar de l'Ebre
El desembre de 1970 la plataforma Glomar IV va localitzar una bossa de petroli a quinze milles de la Ràpita. El jaciment Amposta era el primer petroli descobert al Delta i va iniciar un somni de cinquanta anys.
1971Economia i ComerçFet clau
La refineria s'instal·la a Tarragona
El desembre de 1971 es va comunicar que la refineria es construiria a Tarragona i no a l'Ebre. La decisió va provocar a Tortosa una manifestació de milers de persones. El mateix any una empresa holandesa va acabar el projecte de sanejament del Delta.
1975Economia i Comerç
Descobriment del jaciment Casablanca
El 1975 es va descobrir el pou de petroli Casablanca, el més gran i de més qualitat de la mar de l'Ebre. El mateix any el sanejament del Delta es va declarar inassolible.
1983Clima i Medi AmbientFet clau
Parc Natural del Delta
Es declara el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
c. 1990Economia i Comerç
Crisi arrossera
La competència internacional i l'entrada a la CEE posen en crisi el sector arrosser del Delta.
2000 — Actualitat
Segle XXI
8 esdeveniments
L'amenaça climàtica i el futur incert del Delta
2003Clima i Medi AmbientFet clau
Pla Hidrològic Nacional
El transvasament de l'Ebre amenaça el futur del Delta.
2010Clima i Medi AmbientFet clau
Alerta per subsidència
Estudis confirmen que el Delta s'enfonsa mentre el mar puja.
2012Economia i Comerç
Represa de les excavacions al Bordissal
El 2012, després de seixanta anys, es van reiniciar les excavacions al jaciment del Bordissal de Camarles, on van aparèixer els fonaments d'un edifici de grans dimensions datat al segle IV a.C.
2017Clima i Medi Ambient
Aiguat històric
Pluges torrencials provoquen inundacions al Delta i l'Ebre supera els 2.000 m³/s.
2020Clima i Medi AmbientFet clau
Temporal Gloria
El temporal Gloria devasta el Delta i s'endú platges senceres.
2021Economia i Comerç
Repsol tanca la plataforma Casablanca
El maig de 2021 Repsol va anunciar el tancament de la plataforma Casablanca, la darrera de la mar de l'Ebre, per considerar els jaciments esgotats. S'acabava la història del petroli de l'Ebre, de cinquanta anys.
2025Clima i Medi AmbientFet clau
Pla Delta
S'aprova un pla per protegir el Delta de la pujada del mar.
2050?Clima i Medi AmbientFet clau
Futur incert
Projeccions: sense actuacions, el Delta podria perdre un 50% del territori.
Vols aprofundir en la història del Delta?
Llegeix els 49 articles originals de Jordi Gilabert a portfangos.com