Mapes històrics
c. 1290Carta Pisana — el portolà més antic conservat
La Carta Pisana és considerada el portolà conservat més antic. Comprada per la BnF a una família pisana al segle XIX. Cobreix gairebé tot el Mediterrani dins de dos cercles de setze sectors de vents, amb prop de 1.000 topònims costaners. La seva existència prova que cap a 1282, quan Pere el Gran reunia la flota a Port Fangós per anar a Sicília, els navegants ja feien servir portolans d'aquesta qualitat.
Bibliothèque nationale de France, Département des cartes et plans, París. Signatura: Rés. Ge B-1118 · Font original
1325Carta portolana d'Angelino de Dalorto (1325) — Full 1
Un dels portolans medievals més importants conservats. Representa una transició entre l'escola cartogràfica genovesa i la mallorquina, i incorpora detalls interiors (ciutats, serralades, rius). Cobreix el Mediterrani complet, incloent la costa catalana i la desembocadura de l'Ebre. Full 1 de 3.
Col·lecció del Príncep Corsini, Florència. Digitalitzat per la National Library of Australia (nla.obj-233480935) · Font original
1339Carta portolana d'Angelino Dulcert (1339)
El portolà mallorquí datat i signat més antic conservat, peça fundacional de l'escola cartogràfica mallorquina. Mesura 75 × 102 cm i és la primera carta portolana coneguda que representa Madeira i les Canàries. Mostra la costa catalana i el Delta de l'Ebre amb el topònim «Alfacs». Mapa d'alt valor per al projecte PortFangós.
Bibliothèque nationale de France, París. Signatura: Ge B-696 (Rés.) · Font original
c. 1380Carta portolana de Guillem Soler (c. 1380)
Guillem Soler és un dels cartògrafs de l'escola mallorquina actiu entre 1370 i 1380. La seva carta cobreix l'Oceà Atlàntic, el Mediterrani, el Mar Negre i el Mar Roig. Com tots els portolans mallorquins de l'època, mostra el Delta de l'Ebre i els ports catalans amb els noms de l'època.
Bibliothèque nationale de France, París. Signatura: Rés. Ge. B. 1131 · Font original
c. 1380Carta portolana de Guillem Soler (c. 1380) — detall d'Europa
Detall extret de la carta de Guillem Soler (BnF, Rés. Ge. B. 1131) que mostra el centre d'Europa occidental, incloent la Peninsula Ibèrica i la costa catalana amb millor definició.
Bibliothèque nationale de France, París · Font original
1403Carta portolana de Francesco Beccario (1403)
Beccario va produir diverses cartes portolanes entre 1403 i 1435; aquesta de 1403 és la primera documentada. Cobreix el Mediterrani, el Mar Negre i la costa atlàntica, amb un estil que mostra influències de l'escola genovesa i la mallorquina.
Beinecke Rare Book and Manuscript Library, Yale University (Art Object 1980.158) · Font original
1525Costa de Catalunya al Kitab-ı Bahriye de Piri Reis (1525)
Foli del Kitab-ı Bahriye («Llibre de Navegació») de l'almirall otomà Piri Reis, dedicat a la costa de Catalunya. El llibre és un dels grans tractats nàutics del segle XVI, amb cartes detallades de tot el Mediterrani, i recull la costa catalana amb la desembocadura de l'Ebre.
Bibliothèque nationale de France, Département des cartes et plans · Font original
1570Regni Hispaniae post omnium editiones locupletissima descriptio (1570)
Mapa d'Hispània del primer atles modern del món, el Theatrum Orbis Terrarum d'Ortelius. Mostra la Peninsula Ibèrica, la costa mediterrània i el curs de l'Ebre. Gravat per Frans Hogenberg, va ser el mapa de referència de la Península durant decennis.
David Rumsey Map Collection / Stanford Libraries (via Wikimedia Commons) · Font original
1585Fortificacions del Delta de l'Ebre amb torres de defensa (1585)
Mapa del Delta de l'Ebre amb les torres de defensa de la costa, atribuït a l'enginyer militar Cristóbal Antonelli. Documenta el sistema defensiu de la costa del Delta davant els atacs corsaris durant el regnat de Felip II. És una de les representacions cartogràfiques més antigues centrades específicament en el Delta.
Archivo General de Simancas, secció Mapas, Planos y Dibujos (MPD) · Font original
1586Hispaniae veteris descriptio (1586)
«Hispània antiga» — mapa de l'Ibèria romana extret del Parergon, el suplement de geografia clàssica del Theatrum Orbis Terrarum. Mostra la costa mediterrània de la Hispania romana amb el riu Hiberus (Ebre) i les antigues poblacions costeres.
David Rumsey Historical Map Collection · Font original
1608Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio (1608)
Considerat el primer mapa imprès de Catalunya, publicat al Theatrum Orbis Terrarum d'Ortelius. Mostra el Principat amb el curs de l'Ebre, Tortosa, Amposta i el Delta. És una edició reduïda del gran mapa mural de sis fulls de 1606.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Signatura: RM.215348 · Font original
c. 1619Cataloniae Principatus descriptio nova
Mapa de Catalunya basat en la tradició Mercator-Hondius, publicat al voltant de 1619, anterior a la Guerra dels Segadors. Representa el principat amb la hidrografia del baix Ebre i la costa del Montsià.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Cartoteca Digital; ID 1860 · Font original
1628Arragonia et Catalonia (1628)
Mapa d'Aragó i Catalunya publicat a l'Atlas de Mercator-Hondius el 1628, pocs anys abans de l'esclat de la Guerra dels Segadors. Inclou la costa catalana i el curs de l'Ebre des de l'interior fins al Delta.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Cartoteca Digital; ID 1190 · Font original
c. 1642Carte d'une partie de Catalogne amb les boques de l'Ebre (c. 1642)
Mapa francès d'una part de Catalunya elaborat durant la Guerra dels Segadors, quan França intervenia al Principat. Representa el litoral meridional català amb les boques de l'Ebre i la zona del Delta.
Bibliothèque nationale de France, Département des cartes et plans · Font original
c. 1642Catalonia / Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami
Mapa de Catalunya publicat a l'Atlas Novus de Blaeu en plena Guerra dels Segadors. L'atlas Blaeu era el producte cartogràfic de referència dels Països Baixos. Mostra el litoral català amb la desembocadura de l'Ebre i el topònim «Los Alfaques» visible a la costa meridional.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Cartoteca Digital; ID 1462 · Font original
c. 1650Plan de Tortosa en Catalogne
Plànol de la ciutat de Tortosa realitzat per l'enginyer militar francès Beaulieu, autor d'una important col·lecció de plànols de fortaleses. Tortosa era una plaça forta clau a l'accés del Delta de l'Ebre i l'interior de la Península. El plànol mostra les muralles i el riu Ebre.
Bibliothèque nationale de France. Signatura: ark:/12148/btv1b6903640c · Font original
1653Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne (1653)
Mapa de la Corona d'Aragó publicat en plena Guerra dels Segadors. Mostra Catalunya com a principat de la Corona, amb la Cerdanya i el Rosselló —territoris cedits a França el 1659 pel Tractat dels Pirineus. Inclou la costa des de Barcelona fins a l'Ebre.
Bibliothèque nationale de France, département Cartes et plans · Font original
1660Principauté de Catalogne, divisée en neuf Dioeceses et dix-sept Vegueries (1660)
Mapa del Principat de Catalunya editat just després del Tractat dels Pirineus (1659), que mostra la nova frontera franco-espanyola amb el Rosselló i la Cerdanya cedits a França. Representa el litoral des del cap de Creus fins al Delta de l'Ebre, amb la divisió en vegueries i diòcesis.
Bibliothèque nationale de France, département Cartes et plans · Font original
1670Plan de la baie des Alfaques de Tortose (1670)
Pla de la badia dels Alfacs de Tortosa datat el 1670, pocs anys després de l'obertura del canal de la Cava (1666). Mostra la morfologia de la badia, un port estratègic per al control de la costa catalana i l'accés a l'Ebre.
Bibliothèque nationale de France, Département des cartes et plans · Font original
1680Carte topographique des costes de Catalogne (Charles Pène, 1680)
Carta topogràfica de la costa de Catalunya des del port de Cervera fins a Barcelona, amb cartes particulars de les illes Balears. Elaborada durant el regnat de Lluís XIV; la costa del Delta de l'Ebre, els Alfacs i el Fangar hi apareixen representats amb gran detall.
Bibliothèque nationale de France. Signatura: ark:/12148/btv1b52507397r · Font original
c. 1680Catalonia (W. Berry, c. 1680)
Mapa anglès de Catalunya publicat a The Royal Atlas de Londres cap a 1680, contemporani del mapa de Borsano. El títol en anglès reflecteix l'interès britànic per la geopolítica ibèrica durant el regnat de Carles II. Representa Catalunya post-Tractat dels Pirineus, amb la desembocadura de l'Ebre i els Alfacs.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Cartoteca Digital; ID 1468 · Font original
c. 1685La Principauté de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne (c. 1685)
Mapa del Principat de Catalunya basat en els treballs de Cantel, cartògraf de la cort francesa de Lluís XIV, dedicat al mariscal duc de Noailles. Mostra Catalunya amb els comtats de Rosselló i Cerdanya i la costa mediterrània amb la desembocadura de l'Ebre i els Alfacs.
Bibliothèque nationale de France; ARK btv1b10678770s · Font original
1687El Principado de Cattaluña y condados de Rossellon y Cerdaña (Borsano, 1687)
Mapa manuscrit elaborat al llarg de dotze anys per l'enginyer militar Ambrosio Borsano, dedicat al rei Carles II. És la representació cartogràfica a gran escala més antiga del Principat de Catalunya (167,6 × 221 cm). Al Delta de l'Ebre hi apareix el Puerto de los Alfaques i el canal de La Cava, obert el 1666 per desviar el curs del riu cap al sud.
Biblioteca Nacional de España. Signatura: MR/43/0 · Font original
c. 1690Principauté de Catalogne où sont compris les comtés de Roussillon et de Cerdagne (c. 1690)
Mapa del Principat de Catalunya amb els comtats de Rosselló i Cerdanya durant el regnat de Lluís XIV, en el context de la Guerra dels Nou Anys. Mostra tot el litoral català incloent la desembocadura de l'Ebre i la badia dels Alfacs.
Bibliothèque nationale de France, département Cartes et plans · Font original
s. XVII–XVIIIMapa pintat del Delta de l'Ebre
Mapa pintat a mà del Delta de l'Ebre que mostra el Montsià, la badia dels Alfacs amb embarcacions, les llacunes interiors —l'Encanyissada i la Tancada—, el curs del riu i la vegetació. L'estil pictòric barroc i la presència del canal de La Cava, obert el 1666, en situarien la realització després d'aquesta data. La referència d'arxiu M.P.Y. 4.155 no s'ha pogut localitzar en cap catàleg públic.
Provinença no identificada (referència M.P.Y. 4.155)
1698Accuratissima totius regni Hispaniae tabula (1698)
Mapa de la totalitat de la Monarquia Hispànica a finals del segle XVII, durant el regnat de Carles II, el darrer dels Habsburg. Representa Espanya i Portugal en la seva màxima extensió cartogràfica del Barroc, incloent la costa mediterrània, l'Ebre i el Delta.
Bibliothèque nationale de France, Arsenal. Signatura: ark:/12148/btv1b532270714 · Font original
1701Plan de la baye de Sainct George aux Alfaques (1701)
Plànol manuscrit de la badia de Sant Jordi als Alfacs, elaborat per la marina francesa just abans de la Guerra de Successió Espanyola. Mostra la badia amb el nom de «Saint George», denominació francesa de l'època, amb toponímia i sondeigs de profunditat.
Bibliothèque nationale de France, Dept. Cartes et plans. Signatura: GE SH 18 PF 68 DIV 18 P 2 D · Font original
1706Principauté de Catalogne (Jaillot, 1706)
Mapa del Principat de Catalunya publicat durant la Guerra de Successió Espanyola. Jaillot era el principal cartògraf de la cort de Lluís XIV; el mapa va aparèixer al seu Atlas Francois. Representa Catalunya sencera incloent el Delta de l'Ebre al sud.
David Rumsey Map Collection. Signatura: RUMSEY~8~1~288556~90060240 · Font original
1716Descripción del Corregimiento de Tortosa (1716)
Mapa manuscrit del corregiment de Tortosa redactat el 1716, just després de la Guerra de Successió i la implantació dels Decrets de Nova Planta. El comte de Darnius en va fer la «Descripción», document fonamental per comprendre la reorganització administrativa borbònica. Cobreix tot el corregiment, incloent la zona del Delta i els Alfacs.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Cartoteca. Registre: RM.250104 · Font original
1718Nouvelle carte de costes de Catalogne, Roussillon, Languedoc, Provence (1718)
Carta nàutica general de la costa catalana al Mediterrani occidental. Michelot era pilot reial i professor d'hidrografia a Marsella; Brémond, hidrògraf del rei. Cobreix la costa des del Rosselló fins a la Ligúria, amb la badia dels Alfacs i el cap Tortosa visibles com a elements geogràfics clau.
Bibliothèque nationale de France, Département Cartes et plans · Font original
1718–1719Carte d'une partie de Catalogne (1718–1719)
Mapa de Catalunya posterior a la Guerra de Successió, dipositat a la BnF (Arsenal) en la col·lecció del Marquès de Paulmy. Representa part del principat, incloent el curs baix de l'Ebre i Tortosa.
Bibliothèque nationale de France, Département des Cartes et Plans. ARK: btv1b55013152c · Font original
![Los Alfaques de Tortosa [Delta del Ebro] (c. 1720)](/_next/image?url=%2Fmapes-antics%2Fb2-001-alfaques-tortosa-sXVII-agmm.jpg&w=3840&q=75)
c. 1720Los Alfaques de Tortosa [Delta del Ebro] (c. 1720)
Mapa manuscrit a color del delta de l'Ebre centrat en la badia dels Alfacs i el Port del Fangar. Mostra la morfologia del delta amb les illes, el curs final de l'Ebre i les poblacions d'Amposta, Tortosa i la Ràpita. És un dels mapes manuscrits més antics del delta en mans militars espanyoles, amb toponímia detallada: «Puerto de los Alfaques», «Puerto del Fangar», «Isla de Budú».
Arxiu General Militar de Madrid / Biblioteca Virtual de Defensa. Signatura: T-18/20 · Font original
1733Carte plate pour la navigation depuis Alicant jusqu'à Tortose (Bellin, 1733)
Carta de navegació plana de Jacques-Nicolas Bellin, principal hidrògraf del rei de França. Cobreix la costa des d'Alacant fins a Tortosa, amb les illes d'Eivissa i Formentera. Inclou el Delta de l'Ebre, la badia dels Alfacs i el rumb des de Tortosa cap al mar.
Bibliothèque nationale de France, Dept. Cartes et plans. Signatura: GE SH 18 PF 68 DIV 2 P 24 D · Font original
1749Plano del puerto de los Alfaques y curso del río Ebro per a un canal (1749)
Original elaborat el 1749 per Miguel Marín per al projecte d'un canal de navegació entre Amposta i el port dels Alfacs, travessant el delta. La còpia de 1779 es va fer en el context de la fundació de Sant Carles de la Ràpita. Inclou sondes batimètriques i orientació nord-oest.
Arxiu General de Simancas. Signatura: MPD, 08, 129 (anterior SGU, LEG, 03327) · Font original
c. 1750Plano del delta del Ebro: curs del riu des de Benifallet (s. XVIII)
Dibuix inacabat a llapis del curs de l'Ebre des de Benifallet fins a la desembocadura al delta. Inclou noms de masies, torres, esglésies i llocs habitats. Document excepcional per la seva antiguitat (s. XVIII): permet veure la configuració del delta abans de les grans transformacions del s. XIX. És el mapa del delta més antic localitzat a l'ACA.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Signatura: ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Planos, 33 · Font original
1762La Principauté de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne (Nolin, 1762)
Edició de Jean-Baptiste Nolin d'un mapa de Catalunya basat en els originals de Cantelli da Vignola, geògraf del duc de Mòdena, publicats a Roma cap a 1683. Nolin l'actualitza i reedita el 1762, dedicat al mariscal duc de Noailles. Representa Catalunya amb el curs de l'Ebre i el Delta.
Bibliothèque nationale de France, département Cartes et plans · Font original
1764Plano del puerto de Alfaques (Joseph Roux, 1764)
Carta nàutica dels Alfacs publicada a la primera edició del Recueil des Principaux Plans des Ports et Rades de la Mer Méditerranée de Joseph Roux. Mostra la desembocadura de l'Ebre i el seu delta, les zones cultivades, perfils de la Serra del Montsià i una rosa dels vents de 16 punts; les sondes s'expressen en braces burgaleses.
Instituto Geográfico Nacional (IGN), fons antic. Signatura: 92-83(V01-0020-MAPA15) · Font original
1776Mapa del Principado de Cataluña (Tomás López, 1776) — Fulla 5
Fulla 5 de 8 del mapa general de Catalunya de Tomás López, geògraf reial d'Espanya, conservat a la BnF. El mapa comprèn tots els corregiments, incloent el de Tortosa, i representa el delta de l'Ebre tal com era a la segona meitat del segle XVIII.
Bibliothèque nationale de France (BnF/Gallica). ARK: btv1b53226977w · Font original
1776Mapa del Principado de Cataluña (Tomás López, 1776) — Fulla f7
Fulla f7 del mapa general de Catalunya de Tomás López. Part de la versió en vuit fulls conservada a la BnF, que representa el principat sencer incloent la costa i el delta de l'Ebre.
Bibliothèque nationale de France (BnF/Gallica). ARK: btv1b53226977w/f7 · Font original
1778Plano del puerto de los Alfaques i bateria de la Ràpita (1778)
Plànol del port dels Alfacs i curs de l'Ebre des d'Amposta, amb un segon plànol de perfil per a una bateria de vuit canons projectada al port de la Ràpita per defensar l'entrada dels Alfacs. Elaborat en el context de les reformes militars de Carles III i el projecte de nova població de Sant Carles de la Ràpita.
Arxiu General de Simancas. Signatura: MPD, 20, 026 (anterior SGU, LEG, 03326) · Font original
1787Carte de partie de Catalogne et de Roussillon (1787)
Mapa de la part meridional de Catalunya i el Rosselló de finals del segle XVIII, durant el regnat de Carles III. Cobreix la zona des del Rosselló fins al Delta de l'Ebre, incloent Tortosa i el curs del riu.
Bibliothèque nationale de France. ARK: btv1b7100591p · Font original
c. 1790Mapa del Principado de Cataluña (Tomás López, 2a edició) — Fulla 1
Primera fulla de la segona edició del mapa del Principat de Catalunya de Tomás López, el gran cartògraf il·lustrat espanyol, format a París amb d'Anville. Comprèn tots els corregiments, incloent el de Tortosa. Cobreix la part nord-est del principat.
Bibliothèque nationale de France (Arsenal). ARK: btv1b53021224j · Font original
1793Carte de la principauté de Catalogne (Jaillot, ed. 1793)
Mapa del Principat de Catalunya actualitzat durant la Revolució Francesa, que inclou les fronteres de la República amb els departaments dels Pirineus Orientals, Aude i Ariège. Obra basada en la cartografia de Jaillot del segle XVII, amb la zona de Tortosa i el curs baix de l'Ebre.
Bibliothèque nationale de France. ARK: btv1b530645830 · Font original
1813Plano del puerto de Alfaques (Dirección Hidrográfica, 1813)
Plànol de la badia dels Alfacs publicat per la Dirección Hidrográfica de Cádiz el 1813, en plena guerra napoleònica. Els Alfacs eren el port principal del Delta sud. La carta expressa les sondes en braces de Burgos i pertany al Portulano de las Costas de la Península de España, amb coordenades referenciades a Sant Carles de la Ràpita.
Cartoteca IGN. Signatura: 92-83(V01-0020-MAPA15) · Font original
1813Plano del puerto del Fangal (Bauzá, 1813)
Plànol oficial del Port del Fangal, el port natural de la badia del Fangar al nord del Delta de l'Ebre. Part del gran aixecament cartogràfic costaner impulsat per la Dirección Hidrográfica durant les Guerres Napoleòniques. És el mapa més directament relacionat amb el topònim que dóna nom al projecte PortFangós.
David Rumsey Map Collection. Signatura: RUMSEY~8~1~360234~90127415 · Font original
c. 1828Plano del Delta del Ebro: canal de navegació Amposta–Sant Carles (c. 1828)
Plànol elaborat per estudiar el traçat d'un canal de navegació entre Amposta i la Ràpita, travessant el delta. El projecte de canalització del delta era una aspiració recurrent des del segle XVIII per facilitar el transport de mercaderies. Mostra cultius, vegetació, relleu i profunditat marina al port dels Alfacs.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Signatura: ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Planos, 20 · Font original
1833Carta nàutica del litoral Carboneras–Benicarló (1833)
Gran carta nàutica del litoral mediterrani des de Carboneras (Almeria) fins a Benicarló (Castelló), que cobreix de forma integral la zona dels Alfacs i el Delta de l'Ebre, situant la costa del delta dins el context del Mediterrani occidental.
Cartoteca IGN. Signatura: T0000569 / S1-35-O-87 · Font original
c. 1833Mouillage de Peniscola, Port des Alfaques i Port de Fangal (c. 1833)
Carta nàutica que representa tres ports de la costa: Peníscola, els Alfacs i el Port del Fangal. Part de la col·lecció Hydrographie Française, un corpus de cartes marítimes oficials franceses. És l'única carta del corpus que mostra els Alfacs i el Port del Fangal junts, molt rellevant per al projecte PortFangós.
David Rumsey Map Collection. Signatura: RUMSEY~8~1~371911~90129170 · Font original
1853Provincia de Tarragona, parte de Cataluña (Alabern, 1853)
Mapa de la província de Tarragona que formava part de l'Atles del Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España de Pascual Madoz. Mostra la divisió comarcal, la xarxa hidrogràfica, les carreteres i el litoral de les Terres de l'Ebre, amb el Delta en la configuració anterior a les grans transformacions del segle XX.
Cartoteca IGN. Signatura: T0002894 / 41-K-21(MAP04) · Font original
1857Plano general del Valle del Ebro desde Zaragoza al Mar (1857)
Mapa del curs complet del riu Ebre des de Saragossa fins al mar, obra del geògraf Alois Heiss, encarregat per la Real Compañía de Canalización del Ebro. Cobreix tot el tram inferior de l'Ebre, inclòs el Delta, i és un dels mapes cartogràfics més complets del baix Ebre al segle XIX.
Cartoteca IGN. Signatura interna: T0017028 · Font original
1858Mapa de la Provincia de Tarragona (Coello, 1858)
Mapa provincial de Tarragona de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar, el projecte cartogràfic provincial més ambiciós de l'Espanya del segle XIX. Inclou plans detallats de la capital, Tortosa i Reus, i mostra el Delta de l'Ebre i els Alfacs en detall. Mapa de referència del segle XIX per a la zona.
Instituto Geográfico Nacional / Cartoteca. Signatura: 913(MAP28) · Font original
1858Mapa general de la Província de Tarragona (1858)
Mapa general de la província de Tarragona que cobreix tot el territori provincial, incloent el Delta de l'Ebre, Tortosa, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Mostra carreteres, rius, pobles i la divisió administrativa de mitjan segle XIX.
Cartoteca IGN. Signatura: T0001674 · Font original
c. 1860Aluviones de Ebro: part esquerra del delta (c. 1860)
Plànol dels al·luvions (terres guanyades al mar) a la part esquerra del delta, l'hemidelta nord de la badia del Fangar. Al segle XIX es van produir grans avenços del front deltaic per la deforestació de la conca i les aportacions de sediments. Indica límits de partides, sèquies, camins i basses.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Signatura: ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Planos, 9b · Font original
c. 1860Plano del delta del Ebro / Carlos Gaurán (c. 1860)
Plànol detallat del delta de l'Ebre des d'Amposta, elaborat per Carlos Gaurán per a la gestió del Reial Patrimoni. A escala 1:20.000, és un dels plànols de major detall del delta del segle XIX: indica parcel·lació, sèquies, camins, basses i límits de partides.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Signatura: ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Planos, 9a · Font original
1861Plano Geométrico dels terrenys de la dreta de l'Ebre (1861)
Plànol geomètric (cadastral) dels terrenys del costat dret de l'Ebre —l'hemidelta sud de la badia dels Alfacs— des d'Amposta fins al mar. Conté sèquies, noms dels propietaris i dades de superfície. Elaborat per a la delimitació dels prats d'Amposta, és un document de gran valor per entendre la propietat del delta al segle XIX.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Signatura: ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Planos, 10 · Font original
1875Carte du bassin de l'Ebre pour la Guerre Carliste (1875)
Mapa militar de la conca de l'Ebre elaborat durant la Tercera Guerra Carlista per facilitar la comprensió de les operacions militars als lectors francesos. Cobreix tota la conca de l'Ebre des de les fonts fins al delta, amb els principals nuclis, rius afluents i relleu.
Bibliothèque nationale de France, Département Cartes et plans · Font original
1878–1880Desde Alcocebre hasta el cabo de Tortosa (1878–1880)
Carta nàutica del tram de costa d'Alcocebre (Castelló) al cap de Tortosa, que inclou la boca nord del Delta de l'Ebre. Fulla XII de la sèrie «Mar Mediterráneo. Costa Oriental de España», part de l'aixecament hidrogràfic sistemàtic de la costa mediterrània realitzat entre 1878 i 1890.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Cartoteca Digital; id 2305 · Font original
1880–1883Plano del Puerto del Fangar y Golfo de la Ampolla (1880/1883)
Carta nàutica de la costa nord del Delta de l'Ebre: el port natural del Fangar i el golf de l'Ampolla. Part de la sèrie «Mar Mediterráneo. Costa Oriental de España», fruit de l'aixecament sistemàtic de la costa espanyola per la Comisión Hidrográfica entre 1878 i 1890.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Cartoteca Digital; id 2367 · Font original
1883Plano de las golas del río Ebro (Pardo de Figueroa, 1883)
Carta nàutica detallada de les goles (desembocadures) de l'Ebre al Delta, en l'escaneig de màxima resolució. Pardo de Figueroa fou un dels principals hidrògrafs espanyols del segle XIX. Cobreix la zona de la Banya i les goles de Migjorn i Llevant.
Cartoteca IGN. Signatura: S1-35-O-108 · Font original
1880–1883Carta nàutica del port de l'Ampolla (1880–1883)
Carta nàutica del port i fondeador de l'Ampolla, al nord del Delta de l'Ebre. L'Ampolla és el punt d'accés marítim nord al Delta, prop del Golf de l'Ampolla i el port del Fangar, incloent la desembocadura del canal de navegació.
Cartoteca IGN. Signatura: T0000222 · Font original
1883Plano del Puerto del Fangar y Golfo de la Ampolla (1883)
Carta nàutica del port natural del Fangar, al nord del Delta, i el golf de l'Ampolla. El Fangar era el principal refugi de les embarcacions que feien la navegació fluvial per l'Ebre. Mostra les sondes de profunditat, bancs de sorra i els canals d'accés al port del Fangar.
Cartoteca IGN. Signatura: S1-35-O-109 · Font original
1884Mapa itinerari del Districte Militar de Catalunya (1884)
Mapa militar itinerari de Catalunya que cobreix les quatre províncies catalanes i Andorra. Mostra les vies de comunicació, distàncies i orografia. Reflex del cos d'Estat Major modernitzant la cartografia militar espanyola de la Restauració. Inclou Tarragona, l'Ebre i el Delta.
Instituto Geográfico Nacional / Cartoteca. Signatura: 47-B-5 · Font original
c. 1880Mapa de la Provincia de Tarragona — Comandància d'Enginyers (s. XIX)
Mapa de la província de Tarragona elaborat per la Comandança d'Enginyers Militars de Tarragona. Mostra les casetes de carrabiners a la costa en vermell i blau, document estratègic per al control costaner del Delta de l'Ebre.
Archivo General Militar de Madrid / Biblioteca Virtual de Defensa (T-11/15) · Font original
1890Costa de España XIII: del cap de Tortosa a la Punta de la Palomera (1890)
Carta nàutica de la sèrie «Mar Mediterrani» que cobreix la costa des del cap de Tortosa (desembocadura de l'Ebre) fins a la punta de la Palomera. Representa el litoral deltaic amb les platges, les puntes del Fangar i de la Banya, les badies i les goles, en l'època prèvia als grans embassaments.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Cartoteca. Sig. RM.24450 · Font original
1892Admiralty Chart No 310: Spain east coast, Cape Tortosa to Cape St Sebastian (1892)
Carta nàutica de l'Almirallat britànic que cobreix la costa est espanyola des del Cap Tortosa (Delta de l'Ebre) fins al Cap de Sant Sebastià, publicada el 1892. Mostra el Delta de l'Ebre, la badia dels Alfacs, el Cap Tortosa i la costa del Montsià. Document de la Royal Navy de gran valor per a la perspectiva marítima del Delta.
United Kingdom Hydrographic Office (UKHO). Signatura: Chart No. 310 · Font original
1919Tortosa 522 — Mapa Topográfico Nacional 1:50.000 (1919)
Primera edició del full 522 del Mapa Topográfico Nacional que cobreix Tortosa i el curs baix de l'Ebre. Publicat poc després de la Primera Guerra Mundial, reflecteix el territori abans dels grans canals de regadiu del Delta.
Instituto Geográfico Nacional (IGN), Madrid. Signatura: A-11-0522(ED1919NNN) · Font original
1918–1923Mapa Topogràfic de Catalunya: Les Goles de l'Ebre (1918/1923)
Primera minuta acabada d'un full del Mapa Geogràfic de Catalunya, empresa pionera del Servei Geogràfic de la Mancomunitat. El full 43 cobreix les Goles de l'Ebre, on el riu s'obre en els tres braços principals. Obra de referència per a la cartografia del Delta.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, fons històric (col·lecció Catalunya, id 3488) · Font original
c. 1920–1940Delta de l'Ebre — Primera Edició del MTN50 (c. 1920–1940)
Extracció del servei WMS de primera edició del Mapa Topográfico Nacional 1:50.000 que cobreix tot el Delta de l'Ebre: badia dels Alfacs, punta del Fangar, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. Representa la primera cartografia topogràfica sistemàtica del Delta.
Instituto Geográfico Nacional (IGN) · Font original
c. 1920–1940Badia dels Alfacs — Primera Edició del MTN50 (c. 1920–1940)
Extracció del WMS de primera edició del MTN50 que cobreix la meitat sud del Delta de l'Ebre: badia dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita, punta de la Banya, l'Encanyissada i el Trabucador. Zona d'extrema importància ecològica i pesquera.
Instituto Geográfico Nacional (IGN) · Font original
c. 1920–1940Badia del Fangar i Amposta — Primera Edició del MTN50 (c. 1920–1940)
Extracció del WMS de primera edició del MTN50 que cobreix la meitat nord del Delta de l'Ebre: badia del Fangar, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja i les goles del Nord. Zona clau de la colonització arrossera del Delta.
Instituto Geográfico Nacional (IGN) · Font original
c. 1920–1940Tortosa i el curs baix de l'Ebre — Primera Edició del MTN50 (c. 1920–1940)
Extracció del WMS de primera edició del MTN50 que cobreix Tortosa, el curs baix de l'Ebre entre Tortosa i el Delta, el Baix Ebre i part del Montsià. Tortosa és la gran capital comarcal i el port fluvial històric, clau per a la història del Delta.
Instituto Geográfico Nacional (IGN) · Font original
1937Tortosa 522 — Mapa Topográfico Nacional 1:50.000 (1937)
Edició del full 522 (Tortosa) publicada durant la Guerra Civil Espanyola. L'Ebre i el Delta eren zona de rereguarda republicana en aquell moment; la Batalla de l'Ebre no esclataria fins a l'estiu de 1938.
Instituto Geográfico Nacional (IGN), Madrid. Signatura: A-11-0522(ED1937NGN) · Font original
1938Tortosa 522 — Mapa Topográfico Nacional 1:50.000 (1938)
Edició del full 522 (Tortosa) publicada durant la Batalla de l'Ebre (juliol–novembre 1938), el combat més gran de la Guerra Civil. El full cobreix Tortosa, capital del Baix Ebre i node estratègic crucial durant la batalla.
Instituto Geográfico Nacional (IGN), Madrid. Signatura: A-11-0522(ED1938CGN) · Font original
1944Carta del delta y curso del río Ebro desde las golas hasta Tortosa (1944)
La carta més completa del Delta de l'Ebre i del tram de l'Ebre fins a Tortosa, publicada el 1944 per l'Institut Hidrogràfic de la Marina. Mostra el perfil del Delta a mitjan segle XX, amb les illes de Buda, el Canal de Navegació, les goles, el golf de Sant Jordi i els Alfacs. Carta nàutica de referència per a l'estudi del Delta.
Cartoteca IGN. Signatura: S1-35-O-107 · Font original
1945Delta de l'Ebre — Ortofoto del Vol de 1945
Primera fotografia aèria sistemàtica del Delta de l'Ebre, feta just al final de la Segona Guerra Mundial. Mostra el Delta en la seva configuració d'immediata postguerra, anterior al gran desenvolupament del regadiu arrosser.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) · Font original
1956Tortosa 522 — Mapa Topográfico Nacional 1:50.000 (1956)
Edició de la postguerra del full 522 (Tortosa), publicada el mateix any que el «vol americà» cobria el territori espanyol. Reflecteix el Delta en plena expansió del regadiu arrosser i la colonització agrícola.
Instituto Geográfico Nacional (IGN), Madrid. Signatura: A-11-0522(ED1956NNN) · Font original
1956–1957Delta de l'Ebre — Ortofoto del Vol Americà (1956)
El «Vol Americà» Sèrie B (1956–57) és el primer registre fotogràfic complet i sistemàtic del territori espanyol. Cobreix el Delta de l'Ebre en un moment anterior a les grans transformacions urbanes i turístiques dels anys 60-70, mostrant les zones de regadiu arrosser, les llacunes i les platges verges.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) / US Army Map Service · Font original
desconegut (s. XX)Mapa Geològic MAGNA 50 — Full 522 (Tortosa)
Mapa geològic detallat del full 522 (Tortosa), part de la 2a Sèrie del MAGNA 50 (Mapa Geológico Nacional). Inclou la geologia del Delta de l'Ebre, les planes al·luvials, els materials quaternaris i el curs de l'Ebre. Imprescindible per entendre la formació del Delta.
Instituto Geológico y Minero de España (IGME) · Font original