El Delta és un malalt crònic que necessita cures pal·liatives per a anar sobrevivint. Iniciatives com el trasllat d'arena són mesures temporals necessàries, però insuficients a llarg termini.
En els pròxims anys, altres zones costaneres reclamaran recursos de protecció, competint pel finançament estatal. Quan això ocorri, el Delta podria quedar marginat en les prioritats de l'Administració.
Més enllà de la regressió costanera, el Delta enfrontarà augment de la salinitat, pèrdua de productivitat de les terres i multiplicació de la despesa en sistemes de bombeig, cosa que els pagesos no podran assumir.
Com a solució, caldria reformar la llei 18/1981 sobre la cessió d'aigua a Tarragona. Els diners del cànon generats per aquesta transferència—actualment gestionats per la Confederació Hidrogràfica—s'haurien de destinar a la defensa del Delta, obtenint aproximadament deu milions anuals.
També caldria que les empreses elèctriques propietàries dels pantans contribueixin a compensar els danys històrics causats al Delta.